FENOMEN EN MUTACIÓ

Foster The People, la vida després del 'hit'

Els autors de l'enganxós 'Pumped up kicks' presenten les seves noves cançons diumenge a Razzmatazz

jgblanco39222776 foster the people170708130959

jgblanco39222776 foster the people170708130959

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’any és el 2010. La música d’aromes alternatives s’obre pas a les llistes. Mark Foster treballa com a compositor de jingles publicitaris mentre somia amb èxits pop. Foster The People, el seu grup, es decideix a regalar un tema a la xarxa. Pumped up kicks és la viva definició d’enganxositat i la seva presència s’estén per tot el món entre el 2011 i el 2012. Mirar d’escapar del seu baix sinuós, la seva tornada modèlica o la part de xiulet és una odissea.

També per al mateix grup: tenir un èxit d’aquest calat amb el teu primer senzill és tant benedicció com a condemna. Foster The People han tingut, des d’aleshores, algun èxit menor (Helena beat i Coming of age), però res comparat a l’explosió popular d’aquella cançó eixerida amb una lletra que girava, paradoxalment, sobre instints homicides juvenils (es va prohibir en algunes emissores dels Estats Units el desembre del 2012, en senyal de dol per la massacre de Sandy ­Hook).

PARTIR DEL RITME

Set anys després del boom, els membres de Foster The People no semblen preocupats per repetir el fenomen. Els primers avanços de Sacred hearts club, el treball encara inèdit que avui presenten a Razzmatazz, parlen d’un grup preocupat per seguir els seus instints creatius en lloc de per donar forma a una altra sensació viral. Escoltin Pay the man, per exemple: els canvis de ritme, estranys detalls de producció o el curiós fraseig semirapejat faran bastant difícil que el parteixi aquest estiu, encara que la tornada sigui perfecta.

Segons explica el bateria Mark Pontius, en aquest repertori la base no ha sigut la melodia, sinó el ritme. «Hem jugat amb moltes influències dance i hip-hop. Vam començar cada composició pel ritme. Ens en anàvem al local d’assaig, improvisàvem durant diverses hores i després sentíem el resultat a la recerca d’algun fragment que resultés hipnòtic. Petits moments per retallar, convertir en bucle, remodelar. Després hi afegíem una línia de baix… A poc a poc, una cançó començava a emergir».

PSICODÈLIA DELS SEIXANTA

A més de les avui indefugibles influències hip-hop, en aquest nou treball, que es publicarà el 21 de juliol, es palpa també un esperit de psicodèlia dels seixanta. «Entre els discos que han marcat tots els components del grup i dels quals parlem gairebé cada dia hi ha Magical Mystery Tour dels Beatles i el Pet sounds dels Beach Boys», assenyala Pontius.

    

En un vídeo de making-of del nou disc, Mark Foster parla de com, al cap de la banda, cada cançó «és una pel·lícula, la seva pròpia història». La missió principal consisteix a traslladar a l’oient-espectador la melancolia o la diversió en la base de cada composició. «Si es fixa, cada peça és completament diferent», subratlla Pontius. «Per a mi estan units per aquells moments d’estranya emoció pop que sempre estàs buscant i no es poden forçar. Simplement arriben», afegeix.

Notícies relacionades

    

Pel que fa al concert que oferiran aquesta nit, Pontius promet poc pregravat i molta diversió: «Les cançons són complexes i portem sons emmagatzemats, però els disparem en directe, mirem de jugar-hi. Si no fem el concert excitant per a nosaltres mateixos, difícilment ho serà per a aquells que vinguin a veure’ns».