Un Canet Rock molt viu

Van començar mirant els núvols amenaçants i van acabar veient sortir el sol. El temps no va ser un obstacle perquè el Canet Rock es tornarà a omplir en la que ja és la seva quarta edició de l'era moderna, de manera que es consolida així la gran revetlla anual de la música catalana. El festival va esgotar dies abans de la seva celebració les 20.000 entrades a la venda.

Malgrat la gegantina competència festivalera, el Canet Rock va repetir èxit gràcies a haver atrapat el públic més jove. Així, el certamen mira al futur com els seus assistents van mirar al cel al cap de poc d'arribar: amb optimisme. La gran marató de la música feta a Catalunya, aquest any amb només un grup de fora, els valencians Zoo, va reunir el més nou i el més tradicional. Pop rock de sempre, representat per grups com Sopa de Cabra o Jarabe de Palo, i el mestissatge que ho impregna tot, com el de Txarango, protagonistes de la catarsi final.

Aquest ball anual de fi de curs va començar amb els més nous, Raska, guanyadors del concurs de grups emergents del Canet Rock. Els van seguir una quinzena de grups. A Canet la música no s'atura fins que surti el sol. Ho van agrair els 20.000 assistents que van copar el mític Pla d'en Sala. La seva inclinació convida a contemplar, fer la migdiada i, més entrada la nit, deixar que les hormones es rebolquin. «¿Ets de cau?», va preguntar ella. «Bé, jo soc d'esplai», va respondre ell. Es van donar una oportunitat, es van convèncer que podien deixar de banda les diferències.

MÚSICA I POLÍTICA

MÚSICA I POLÍTICAEl festival, a més de ser el més juvenil de l'any, també és el més polític. Van lluir estelades -també es va veure algun orgullós andorrà amb la bandera del principat- mentre l'incombustible Josep Maria Mainat cantava una divertida versió de The final countdown, en una clara al·lusió al «compte enrere» per al referèndum de l'1-O.

Abans, La Iaiahavia interpretat les seves cançons de llenguatge familiar. El grup d'Osona presentava per segon dia consecutiu el seu nou disc, Tornar a ser u, que 24 hores abans havia inaugurat al Vida Festival. Més entrada la tarda, el festival va començar a agafar forma de, com alguns en diuen, la festa major de Catalunya.

Gossos, amb un directe renovat i enèrgic, va tenir l'honor de ser el primer gran agitador amb Corren, el tema que van gravar amb Macaco i els seus galls falset.

La nit va començar a caure amb Jarabe de Palo, que va celebrar els seus 20 anys de vida amb els seus grans èxits. Al comandament del coratge de Pau Donés no hi van faltar Bonito, Depende i la veterana, però captivadora, La Flaca. Abans de la mitjanit, Els Amics de les Arts va confessar que «hem vingut a robar-vos les dones» amb el seu irònic El gran hit.

Després, el magnífic i imaginatiu agitador Miquel del Roig donava pas a un dels grups més esperats de la marató: Sopa de Cabra. El grup empordanès va aplegar diverses generacions al voltant dels seus temes més coneguts, una llista que van elaborar els mateixos assistents en una votació popular prèvia.

Notícies relacionades

Catalunya és un festival

Jeff Daniels com a figura trumpiana

La matinada deparava els ritmes més ballables i combatius. Els van protagonitzar Zoo, Itaca Band, Buhos i Doctor Prats fins a la catarsi final amb Txarango.

El Canet Rock viu, la música catalana segueix. O al revés.