FESTIVAL GREC 2017

Dones, emocions i neurociència en el 25è aniversari de T de Teatre

La companyia presenta al Romea 'E.V.A.', una comèdia dramàtica dirigida per Julio Manrique per celebrar la seva llarga trajectòria teatral

e-v-a--escena--david-ruano-7-2

e-v-a--escena--david-ruano-7-2

3
Es llegeix en minuts
ESTER TORRAS / BARCELONA

Onze espectacles, unes 2.500 funcions i més d’un milió d’espectadors. No hi ha gaires companyies teatrals autòctones que puguin presumir d’aquestes xifres en el seu 25è aniversari. Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca eren aquelles cinc actrius que s’acabaven de graduar a l’Institut del Teatre i van decidir emprendre l’aventura de T de Teatre el 1991. La seva dilatada trajectòria acumula espectacles com 'Petits contes misògins', 'Criatures' o 'Homes!' i la cèlebre telecomèdia de Cesc Gay 'Jet lag'.

Sota les directrius de Julio Manrique, ara tornen al Teatre Romea amb 'E.V.A'., la seva tercera coproducció amb el Grec (després de 'Delicades' i 'Premis i càstigs'). Després d’abordar temes tan diversos com la maternitat, el sexe i les crisis generacionals, ara s’enfronten al dolor. Això sí, el dolor no els impedeix fer una comèdia: «Volíem divertir-nos sense fer un autohomenatge amb fragments d’obres anteriors. Buscàvem crear una història amb entitat pròpia», va explicar Manrique.

Les sigles E.V.A. remeten a l’Escala Visual Analògica del Dolor, el mecanisme utilitzat per mesurar el grau de patiment físic que pateix el pacient. «S’objectiva el dolor però cada persona el percep d’una forma diferent. Aquesta individualitat és el punt de partida del text», va revelar Cristina Genebat, guionista d’aquesta obra escrita a tres mans juntament amb Marc Artigau i Julio Manrique.

E.V.A. té un fort llaç amb les dones, no només per ser la primera dona de la Bíblia, sinó per les quatre Eves que la conformen. Una «metàfora poètica», segons el director.

L’Àgata és una actriu amb un greu bloqueig en la veu abans d’una estrena (Àgata Roca); la Clara, una mare amb dolor d’esquena que veu la seva filla volar del niu (Carme Pla); la Lola, una agent immobiliària amb una vida mediocre (Rosa Gámiz) i la Paloma, una prestigiosa anestesista amb els sentiments anestesiats (Marta Pérez). Encara que les quatre històries d’aquestes antigues companyes d’escola siguin aparentment inconnexes, totes comparteixen el dolor en les seves diferents manifestacions.

La font d’inspiració de Manrique va ser el neurocirurgià Jordi Montero, quan en una entrevista va dir que «el segle XXI és el de les emocions, les neurociències i les dones». I aquests tres es van convertir en els pilars fonamentals de l’obra. El director, que s’enfrontava per primera vegada a dirigir una companyia només de dones, va confessar que va ser un «procés fascinant». No obstant, en el repartiment també hi ha els actors Albert Ribalta Jordi Rico, que ja havien compartit altres espectacles amb T de Teatre. Tot i que Manrique no ha volgut desvelar els seus papers, per la dimensió de thriller que té l’obra, va avançar que són «els que donen la solució».

Notícies relacionades

La referència més clara en la companyia és el personatge de Roca, que s’interpreta a si mateixa en el paper d’una actriu a punt d’estrenar una obra de T de Teatre per celebrar el seu 25è aniversari. Un altre gest més subtil és el de Carolina Morro, que ha treballat en altres muntatges de la companyia: es diu Eva, té 25 anys i se’n va a estudiar a l’estranger.

La pròxima meta és el 50è aniversari. «¿Per què no?», va dir Pla. «Estem en un punt en què mires cap enrere i cap endavant, i tens ganes de seguir innovant, sense acomodar-te amb els èxits aconseguits», va afegir. Pérez va confessar sentir «molta emoció i il·lusió», perquè «els anys passen molt ràpid i és molt important mantenir el que es té». En el temps que estigui en cartell, fins al 6 d’agost, es podrà veure una exposició a l’entrada del Romea amb fotografies de les obres, una cronologia i els cartells dels espectacles.