Anar al contingut

L'ORIGEN DEL MITE

Sexe, mentides i Wonder Woman

William Moulton Marston, creador de la superheroïna, va ser un dels inventors del polígraf, va practicar el 'bondage' i va mantenir una audaç relació poliamorosa amb dues dones

Julián García

Sexe, mentides i Wonder Woman

El psicòleg William Moulton Marston estava convençut que les dones eren més honestes, fiables i precises que els homes. Havia arribat a aquesta conclusió com a expert en l’estudi de les reaccions físiques derivades de les emocions, que el van portar a ser un dels inventors del polígraf a principis dels anys 20. No ha d’estranyar, doncs, que Marston, aconsellat per la seva dona, la també psicòloga i feminista Elizabeth Holloway, proposés a l’editorial All-American Publications el desenvolupament d’un còmic en què el superheroi protagonista no fos un home, sinó una dona: l’amazona Wonder Woman, poderosa, valenta, sexi com una pin-up, destinada a portar la justícia i la pau a un món convuls a través de l’amor. Parlem del 1941.
«Wonder Woman és propaganda psicològica per al nou tipus de dones que haurien de dirigir el món», va escriure Marston quatre anys després de publicar la primera de les aventures de la superheroïna al número 8 d’All-Star Comics. Els seus estudis psicològics, avançats però sovint enormement condescendents, l’havien portat a concloure que la tendència de les dones cap a «la submissió amorosa» era preferible a «la tòxica autoritat masculina». D’aquí ve que el seu somni fos l’adveniment d’una utopia matriarcal que fes millor el món, immers en aquell temps en el desastre de la segona guerra mundial. Wonder Woman seria l’ambigu reflex d’aquell somni en forma de deessa amazona, model de bondat i de bellesa, arquetip per a Marston de la dona perfecta, mig icona feminista, mig objecte sexual.

El poder de les dones

Als guions, el psicòleg va donar curs al seu fervor. «A l’antiga Grècia, els homes havien esclavitzat les dones, fins que aquestes es van alliberar. Les noves dones, lliures i enfortides, van desenvolupar un enorme poder físic i mental a l’Illa Paradís. El còmic serà una crònica del gran moviment ara en marxa: el creixement del poder de les dones», va escriure Marston, exaltat, en l’esborrany del seu primer guió de Wonder Woman.
ºJa a les vinyetes, dibuixades per H. G. Peter i firmades per Marston ambe l nom de Charles Moulton, la superheroïna lluitarà contra lladres, assassins i nazis amb el seu poderós escut protector i, sobretot, amb el seu infal·lible Llaç de la Veritat, corda màgica que sotmet la voluntat de les persones lligades i els impedeix mentir. El Llaç és, precisament, la manifestació de les dues passions de Marston: la recerca científica de la veritat i, sobretot, el bondage, tècnica sexual que practicava en un audaç vincle poliamorós amb la seva dona, Elizabeth Holloway, i l’amant de tots dos, la seva alumna Olive Byrne, neta, per una altra part, de Margaret Sanger, pionera del feminisme i el control de la natalitat. Tots tres van tenir quatre fills en comú, en una convivència sui generis impròpia de l’època que provocaria l’inevitable escàndol i acabaria amb Marston expulsat de la universitat.
Marston només va treballar durant dos anys en els guions de Wonder Woman, ja que va morir el 1947 víctima del càncer. Holloway i Byrne es mantindrien juntes fins a la mort d’aquesta última, el 1985. La seva criatura amazònica, com va passar amb la resta de còmics de l’època, acabaria patint una despietada caça de bruixes promoguda, entre altres, pel psicòleg Fredric Wertham, qui, al seu llibre titulat  La seducción del inocente, posava el crit al cel davant la «feminitat avançada» que mostrava Wonder Woman i l’acusava de «corrompre les nenes». Els còmics de l’heroïna se seguirien publicant amb diferents nivells de lectura i de risc al llarg de les dècades, però sempre lluny de la insòlita línia entre feminisme rampant i cosificació eròtica que van imprimir Marston, Holloway i Byrne a la seva brava amazona.