El MNAC compra una gran obra del gòtic català

Lluís Dalmau és un dels grans artistes del gòtic català. Al segle XV, pocs pintors li feien ombra. De fet, el seu viatge a Flandes el 1431 va ser crucial per amarar-se de l’estil dels flamencs primitius, en aquella època molt en voga a tot Europa, i per tornar amb l’etiqueta d’innovador. Una qualitat, la de renovador de la pintura, que el va convertir en l’artista més sol·licitat del seu temps i li va valer l’encàrrec, el 1443, de la taula de la capella del Consell de Cent. El resultat va ser La Mare de Déu dels Consellers, una peça deutora de Jan van Eyck, el primer entre els primers dels flamencs, i una taula icònica que passa per ser una de les obres mestres del gòtic català.

La peça es conserva al Museu nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i era, fins dimarts, l’única obra de Dalmau, pintor del rei Alfons el Magnànim, al Palau Nacional. Una segona taula, La decapitació de Sant Baldiri (un fragment del Retaule de Sant Baldiri), va camí de Montjuïc després que el museu l’hagi adquirit en una subhasta celebrada a Barcelona per 125.000 euros. Quantitat donada per la Fundació Palarq, presidida per l’empresari farmacèutic Antonio Gallardo, que és la seva segona gran contribució al MNAC després de la dació que va efectuar, el 2015, d’un espectacular conjunt de peces medievals.

EN MANS DE RAFAEL CASANOVA

«La decapitació de Sant Baldiri té qualitat, gaudeix de bon estat i és iconogràficament potent», afirma Pepe Serra, director del MNAC. Però hi ha molt més, té el valor afegit de la unicitat. «La producció de Dalmau ha tingut mala sort i la majoria de les seves peces s’han perdut o s’han destruït», apunta Francesc Ruiz, l’historiador que va aconseguir atribuir l’obra subhastada i una altra (a la col·lecció Rudolf Gerstenmaier) al pintor. Tan sols es conserven dos conjunts del corpus artístic de Dalmau: La Mare de Déu dels Consellers i tres fragments d’El retaule de Sant Baldiri, el que va ser retaule major de l’església parroquial de Sant Boi de Llobregat. La taula central continua al seu lloc. «Quan es va retirar el retaule gòtic per posar-n’hi un de barroc es va reutilitzar», afirma Ruiz, i a la dècada dels 60, Joan Ainaud de Lasarte la va atribuir a Dalmau.

Els altres dos fragments es van dispersar i Ruiz els va localitzar i va atribuir al pintor gòtic, «per iconografia, historiografia, estil i procedència», a finals dels anys 90. La història del fragment venut ara té la seva anècdota. Va recalar a la família de la dona de l'últim conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova. I va acabar a Sant Feliu de Guíxols quan l'última descendent de l'estirp es va casar amb un militar del municipi empordanès. I en les mateixes mans continuava quan Ruiz la va localitzar. L’historiador té l’esperança que n’apareguin més, ja que «probablement el retaule tenia sis taules, a més de la central, el calvari i la predel·la», explica. 

UN ARTISTA AMB MALA SORT

La Mare de Déu dels Consellers i El retaule de Sant Baldiri «són les úniques peces conservades i documentades» de Dalmau, continua Ruiz. Així que el fet que «s’hagi recuperat per a les col·leccions públiques una obra com aquesta és una gran notícia», reflexiona el director del MNAC, que posa èmfasi en la tasca de mecenatge de Gallardo. «En un context com l’actual, 125.000 euros és una xifra considerable, i més sense incentius fiscals ni llei del mecenatge que estimulin la filantropia. A França, per exemple, una donació com aquesta pot suposar una gran desgravació fiscal», manté Serra.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

La xifra final de compra és alta, però barata alhora. «És un preu molt, molt, molt raonable per a una peça com aquesta. I una sort que hagi sortit al mercat a Barcelona, i no a Londres o Nova York», en opinió del director del museu. El fet, d'entrada, va permetre que el MNAC en demanés la protecció i que la Generalitat l'hi donés i la declarés inexportable. Un avantatge per al museu a l'hora de comprar.

No en va, «és difícil trobar obres per a la col·lecció medieval d'aquest nivell, una taula susceptible d'engrandir la col·lecció permanent de qualsevol museu europeu o internacional», afirma Serra. I això passarà al MNAC, anirà directament a sales i no se'n mourà. «Formarà part de la pell del museu, i serà una de les seves obres mestres», sentencia el director. Un fet que omple d'orgull Ruiz, que va ser durant molts anys conservador del museu. «És un artista molt escàs en obra, i aquesta és una peça segura. Dalmau es va formar en una època de gran qualitat i va passar pel taller de Van Eyck, va aconseguir una gran destresa. Va ser, juntament amb Jaume Huguet, el més gran del segle XV», resumeix l'historiador. ¿La prova? Els consellers van decidir encarregar la taula per a la seva capella a «lo millor e pus apte pintor qui encercar e trobar es posgués», segons consta en els documents.