Joost de Vries s'ho passa bé gràcies a Hitler

¿Què tenen en comú Joc de trons, Star Wars, la millor novel·la de Don DeLillo, Ruido de fondo, els més rocambolescos estudis acadèmics sobre Adolf Hitler i el polític neofeixista neerlandès Geert Wilders? Que tots hi caben a La república (Anagrama, també en català), segona novel·la i divertida farsa escrita pel jove autor holandès Joost de Vries (Alkmaar, 1983). En l’obra es filtra, amb cop de brotxa grotesc i conclusions subtils, una certa alerta davant l’ascens europeu dels feixismes. I, per descomptat, De Vries, periodista i historiador, estava lluny d’imaginar-se el 2013, quan es va publicar al seu país, l’arribada de Donald Trump i l’impacte del brexit. Llegida avui, suposa una inquietant premonició.

El conflicte amb què inicia el llibre és la mort (per causes no aclarides) d’un prestigiós professor d’estudis hitlerians (que recorda Slavoj Zizek) i com el protagonista, un jove professor, i el seu rival es disputen el privilegi de convertir-se en el seu hereu. «Volia parlar de la pèrdua perquè poc abans havia mort el meu pare, però no contemplo fer-ho en primera persona, perquè no m’agrada l’autoficció. I després vaig relacionar la meva experiència amb l’acusació de plagi de l’escriptora francesa Camille Laurens a Marie Darrieussecq. Totes dues van escriure un llibre sobre la pèrdua d’un fill però només la primera va passar per aquest tràngol. Laurens va argumentar que Darrieuseq li havia robat el seu dol i que per tant allò era un plagi emocional. Això, que pot semblar absurd, és el que li passa al meu protagonista». 

ACUDITS SOBRE EL FÜHRER / En aquest origen hi ha també la lectura de Ruido de fondo, protagonitzada per un professor d’estudis hitlerians. «En aquella novel·la no es detallen, així que vaig decidir donar contingut a aquests estudis i a més imaginar-me quins tipus d’acudits i fal·làcies tindrien en compte aquests historiadors. Vaig partir d’un fet real i el vaig portar al terreny absurd, per exemple, d’utilitzar les dimensions del bigoti del Führer com a objecte d’estudi», explica De Vries. De totes maneres, per molt ridícul que fos el que es va imaginar a la seva novel·la, l’autor va tenir notícies gràcies a la seva pàgina de Facebook de moltes investigacions reals i igualment risibles, pagades a més pel contribuent.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

La banalització de la figura de Hitler, convertir-lo en una icona pop, gràcies a pel·lícules com Maleïts malparits o novel·les com Ha vuelto, és una tendència que a l’autor li interessa especialment. «Al meu país, aquesta concepció ridícula conviu amb el 4 de maig, una festa nacional gairebé sagrada en què se celebra el final de la segona guerra mundial». Paral·lelament, De Vries constata l’auge d’una forta politització de la història, convertida en una arma llancívola. «Recentment, Geert Wilders va escriure un article en què ressaltava l’autodenominat vessant socialista de Hitler per carregar contra el Partit Socialista holandès», recorda.

TERGIVERSACIÓ HISTÒRICA / Tot i haver retrocedit en les últimes eleccions, la ultradreta holandesa té en els Països Baixos unes arrels que han quedat ocultes davant l’opinió pública pel característic progressisme del país. «En la dècada dels 60, els holandesos ens crèiem de veritat que tots havíem participat en la resistència, però un influent estudi de l’historiador Loe de Jong, que va donar peu fins i tot a una sèrie televisiva, els va informar que un alt percentatge de ciutadans havia delatat els seus veïns jueus. Aquest va ser un punt d’inflexió per a la nostra societat».