Pau Donés: "Tothom em dona ànims, és pura empatia"

Només dues hores. El seu cos no dona per més. Però dues hores intenses. Sense pausa. Només la que dona parar per beure una beguda isotònica (sense sucre). El resultat: dos retoladors gastats de tant firmar, unes quantes roses rebudes de part dels seus fans, i una gran collita de petons, abraçades i ànims. D'homes i dones. Perquè si alguna cosa hi ha a la cua (llarga, molt llarga) és varietat de gènere, edat i condició. El que actua és Pau Donés, i el que hi ha sobre la taula el seu primer llibre: '50 palos', publicació amb què celebra els seus 50 anys i els 20 de Jarabe de Palo. Un conjunt de pensaments, records i reflexions en què el cantant explica els seus millors moments i també els pitjors. 

Aquí està el diagnòstic que va marcar la seva vida el 2015: càncer de còlon. I la recent recaiguda. Però avisa que no és una biografia a l'ús: "Les biografies solen fer olor de mort i jo encara no". De vitalitat i ganes de viure no n'hi falten, i paraules amables per a tots els que se li acosten, tampoc. "Si s'ha de fer quimioteràpia, es fa, no passa res. Ja ho veus", li deixa anar amb un dels seus millors somriures a una noia que li explica que la seva salut tampoc és de les millors. Paraules d'ànim que dona i rep, tantes com fotografies. Perquè a cadascuna de les firmes que estampa la segueix una petició de fotografia. Sí o sí. No en nega cap. Ni al públic ni als que firmen al seu costat, com Gemma Mengual, Carme Barceló i Lucía Etxebarria, que li assegura: "¡Fardaré tant a Instagram amb aquesta foto!". A tot això, Donés debuta amb el bolígraf a la mà en un dia tan assenyalat.

¿És el seu primer Sant Jordi? Sí, darrere d'una taula i firmant, sí. Fins ara els vivia des de l'altre costat. Però això és una cosa que em fa molta il·lusió i  molta gràcia, imagina't: ¡mira quin merder! 

Merder i una gran cua.  Espero que no sigui tota per a mi sinó per als escriptors bons. Jo he vingut a passar l'estona. '50 palos' és bàsicament una recopilació d'anècdotes, opinions i  sentiments que volia compartir amb la gent. Cosa que, de fet, fa anys que faig amb les cançons però aquesta vegada m'he pres la llicència d'utilitzar la prosa que dona més espai i més recursos per escriure. Però és un llibre fet sense cap intenció. Només la d'explicar coses i entretenir la gent que les vulgui llegir. 

Però, ¿deu sentir vertigen davant tanta expectació? No, estic molt tranquil. Els músics tenim molta experiència en això de dedicar i firmar. Normalment firmem molts discos i samarretes, i això és el mateix. Ho tinc per mà. El que és una novetat és que sigui Sant Jordi però no això de firmar. 

Totes les dedicatòries porten un cor amb un punt, i estan firmades com a Jarabe no com a Pau. Això del cor i el punt són coses meves, i Jarabe o Pau tant és. És el mateix, no? 

A la gent se la veu molt afectuosa amb vostè.  ¿Ho atribueix als moments que està passant? Han sigut carinyosos des del minut zero, però no només per la malaltia. Hi ha gent que ve per la malaltia, però altres venen per la música i altres pel llibre... Encara que tampoc m'importa molt el perquè venen. Tothom em dona ànims, això sí, però per pura empatia, estiguin o no malalts. 

Notícies relacionades

Roses, llibres i cançons

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

¿Quin balanç fa d'aquestes dues hores? Molt bo. A la gent li interessa el llibre i té ganes de saber què passarà quan el llegeixin. Encara que també n'hi ha molts que venen amb el llibre  ja llegit i el tornen a comprar perquè el de casa no està firmat. ¡¿T'has quedat amb això que acaba de passar?!  ¡Això és el que m'agrada! 

I el que acabava de passar i que tant va agradar a Donés, va passar en l'última firma. Una jove parella (Bob i Gina, nord-americà ell, espanyola ella) li va recordar la gira de fa dos anys pels EUA.  El cantant ho va tenir clar: "A Mineapolis un tio  va pujar l'escenari i li va demanar la mà a la seva dona. ¡Són ells!", va aclarir Donés. I així, amb somriure i anècdota acaben les firmes i s'acomiada el músic, no sense abans l'última fotografia de rigor amb el matrimoni. Es van casar i segueixen.