SANT JORDI

Roses, llibres i cançons

De James Rhodes a Roger Mas, els músics reparteixen firmes, petons i fotos entre els seus fans

FERRAN NADEU

Roses, llibres i cançons
Roses, llibres i cançons
Roses, llibres i cançons
Roses, llibres i cançons
Roses, llibres i cançons

/

4
Es llegeix en minuts
NATÀLIA FARRÉ / BARCELONA

Música i literatura. Un binomi que, per casualitat o no, aquest any ha anat més que mai de la mà per Sant Jordi. Molts cantants han tret la seva biografia, des de Bruce Springsteen fins a Pau Donés. El primer, ni hi era ni se l’esperava en cap parada de firmes. Millor. Si hagués vingut, els cent metres de cua al passeig de Gràcia d’adolescents a la recerca d’un autògraf de Blue Jeans, una mena de Federico Moccia a l’espanyola, haurien quedat en una cosa de no-res. I de petit haurien qualificat el tumult organitzat per Risto Mejide i pels selfies de la seva nòvia. Bé, no el Boss no hi era, però sí que hi havia autors més pròxims i amb prou seguidors per marejar qualsevol. A qualsevol que passés per allà o intentés acostar-se als estands. O, si no, que ho preguntin a Pau Donés. El seu '50 palos' encapçala el rànquing dels llibres de no-ficció més venuts, i el seu colze, a hores d’ara, ja ha de ser de tennista de tant firmar.

A Roger Mas  hay que recordar-le que les seves cançons són bells poemes i que Bob Dylan té el Nobel

Així que el millor, preveient un dia de tumults, era començar la jornada amb calma, i per a això res millor que anar a buscar el sempre serè Roger Mas. I, a més a més, en un lloc tranquil: l’Off Sant Jordi, que és el mateix que el de veritat, però en un enclavament més petit i gairebé amagat, l’Antic Teatre. A Mas se li ha de recordar que les seves lletres són bells poemes i que el Nobel de literatura d’aquest any és un músic, Bob Dylan, perquè el primer que deixa anar és «no soc escriptor». Ho és. Les seves cançons en són la prova. Encara que, insisteix, «no és el mateix escriure un poema que hagi d’aguantar-se sol, que escriure un poema que compta amb una arma, la música, que permet acabar d’explicar-lo». 'El dolor de la bellesa' recull algunes de les seves cançons, però també prosa, nova. «Després de 20 anys explicant-me cantant, deixar el llenguatge poètic m’ha permès parlar de l’univers on viuen aquestes cançons i explicar anècdotes simpàtiques, com una topada que vaig tenir amb la Guàrdia Civil que no hauria sabut posar en una cançó». ¿L’anècdota? Divertida i al llibre.

Pablo Carbonell  tant recita Krahe com firma llibres o es pregunta quina és la millor lectura per a la presó

Llibres per a la presó

A l’Antic Teatre es passa de l’assossec de Mas a l’histrionisme de Pablo Carbonell sense solució de continuïtat. Oficia a dues taules de distància. I el seu és «un despertar lent», afirma, i és per això que no porta bolígraf per atendre els seus primers fans, que tant li porten discos dels Toreros Muertos com exemplars del seu llibre El mundo de la tarántula, on explica les seves vivències. Carbonell debuta en això del Sant Jordi. Una «festa flipant en què els homes sortim beneficiats». ¿I això? «Una rosa és una petita estafa: es mor». Encara que després s’ho pensa més bé i  hi dona validesa: «Solament si té moltes connotacions romàntiques o el compromís d’una nit de passió». Tot això ho diu mentre es pregunta quin llibre és millor per emportar-se a la presó (alguna cosa hi té a veure la corrupció i la política), al mateix temps que recita Javier Krahe: «'No encuentro mi centro, sin rastro del astro, que un día lucía con bellos destellos'». Pur Carbonell.

«Vull tornar-hi  cada any» és l'amenaça de James Rhodes davant una festa que considera «meravellosa i civilitzada»

Notícies relacionades

Molt més mesurat es mostra, a la llibreria Documenta, Sabino Méndez, compositor i guitarrista de Loquillo y Los Trogloditas, a més a més de filòleg i escriptor, per a qui la festa «s’ha massificat i s’ha convertit en el dia del best seller, res a veure amb quan era jove”. En la mateixa línia, la de la contenció, oficia Maria del Mar Bonet, que firma a quatre mans amb Jordi Bianciotto, al passeig de Gràcia, el llibre dels seus 50 anys als escenaris. Res a veure amb la passió que hi posa Lluís Gavaldà uns metres més avall. El líder d’Els Pets no és nou en aquests quefers, ja que porta uns quants Sant Jordi a la motxilla, però no deixa de mostrar-se «supercontent». ¿El motiu? «Les històries tendres que m’explica la gent connectades amb les cançons». ¿Un exemple? «Un pare que s’ha separat i ha perdut la custòdia de les seves filles m’ha portat tres llibres per firmar, per regalar-los a les nenes i a la seva ex com a record dels millors moments compartits: els concerts d’Els Pets». Déu n’hi do.

Santi Balmes també li porten els llibres de tres en tres, o de quatre en quatre, que són els que ha publicat. I també punts de llibre, samarretes... «Qualsevol dia em porten el matalàs», fa broma. Però no defalleix, cada firma és personalitzada, i la seva simpatia desborda tothom. Tot un professional. Ja fa uns quants Sant Jordi que hi participa. Cosa que espera poder dir James Rhodes, novell avui: «Vull tornar-hi cada any», afirma, «meravellat».