La Unión segueix volent-ne "més i més"

La Unión va al gra: corre pel món amb una maleta de hits així de gran i als escenaris només ha d’obrir-la i deixar-se portar. Les cançons noves ja arribaran. «Que inventin ells». El seu juke­box caminant garanteix sessions d’efervescent frenesí marcadament generacional, celebrades pel sempre eufòric Rafa Sánchez, com vam poder observar dissabte passat a Barts.

    

En versió nou mil·lenni, el grup llueix essencialista, com a quartet, sense bateria ni percussions, ni per descomptat metalls, amb les bases rítmiques subministrades pel teclista, Fermín Villaescusa. Una aposta per un so electrònic que, comptant amb la guitarra heavy de Mario Cea (suplent indefinit del convalescent Mario Martínez), situa La Unión més a prop d’un format a l’estil Fangoria que del grup pop clàssic i matisat que sempre va ser La Unión.

TRACTAMENT ‘TURBO’

Repertori d’èxits a discreció i en versió turbo, a partir del recent recopilatori regravat No estamos solos, fent aixecar el públic dels seients des de Sigo aquí, la versió de Tren de largo recorrido, de The Doobie Brothers, i Maracaibo. Linealitat alterada en el tram central, quan la romàntica En un segundo va rebaixar els bmps rumb a l’ambiental Suave i a un lleuger Vivir al este del Edén en què Sánchez es va recrear irònicament en la nostàlgia. «¡L’altre dia un adolescent em va cedir un seient a l’autobús!», va fer broma abans de treure pit. «¡Vaig sentir a la televisió que deien que els 50 són els nous 40!».

    

Quan es dirigia al públic no ho feia amb un to de veu confessional o informal, sinó adoptant una curiosa impostació d’anunci televisiu, com si llancés eslògans. «¡Molt de compta amb la nit, és només per als valents!», va cridar en Mil siluetas. «Només hi ha un valor que no em defrauda, ¡les noies! ¡I són multiorgàsmiques!», va celebrar a mitja trajecte de la libidinosa Ella es un volcán.

Notícies relacionades

La Unión, en el seu bucle de l'èxit

Anul·lada una condemna de 23 anys a Weinstein

    

Versió de Tainted love sense la foscor rítmica de Soft Cell, mantenint la uniformitat de la nit, i un Sobrevivir en català, abans de deixar anar hits com Lobo hombre en París, Sildavia i aquell Más y más al màxim, «cabalgando en la pasión» i rebejant-se en el «movimiento sensual». La Unión, on fire als 50 i escaig.