Una freda Nit del Drac

La plaça Comercial del Born acull un homenatge als autors catalans dels quals es commemora l'aniversari

Una freda Nit del Drac
Es llegeix en minuts

ELENA HEVIA / BARCELONA

La literatura catalana vessa de commemoracions dels seus millors escriptors, i res millor que reunir-les a totes en una revetlla literària i primaveral a l’aire lliure. Però, ai, perquè precisament l’aire de la nit va ser el taló d’Aquil·les de la proposta, i és que ahir a la nit va bufar un vent gelat que va foragitar el públic de la plaça Comercial del Born, on s’aixecava l’escenari. 

L’espectacle ideat i dirigit per Joan Ollé, un expert en aquestes qüestions (les actuacions de la Diada a la Ciutadella tenien el seu segell, així com els muntatges de lectures dramatitzades protagonitzats per Mario Vargas Llosa) va ser  una combinació literària i musical amb la participació de gent del teatre, així com autors i intèrprets, units en la celebració llibresca organitzada amb la qual l’Ajuntament vol donar més pes al fet que Barcelona sigui Ciutat de la Literatura integrada a la Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco. 

Pel que es va veure ahir a la nit –l’acte es va iniciar a les nou i va acabar a les onze tocades– si es corregeix la seva localització és fàcil que aquesta iniciativa tingui el seu recorregut en el futur i serveixi a més –encara que la multitudinària celebració no ho necessiti– per escalfar motors (paradoxalment) abans del dia D de Sant Jordi, que aquest any ha esponjat i ampliat les seves activitats. 

En aquest Sant Jordi expandit es tractava de celebrar set importants autors. El centenari de Josep Palau i Fabre, crític d’art, poeta i amic de Pablo Picasso, s’uneix als 25 anys de la mort del poeta i assagista valencià Joan Fuster, els 150 del naixement del modernista Prudenci Bertrana, avui no gaire llegit, i de la seva filla, Aurora (125 anys), incansable viatgera pel Marroc i altres països aleshores exòtics. Però també als 75 anys de la mort del malaguanyat poeta Màrius Torres, els 50 de la desaparició de Carles Soldevila, periodista i dramaturg, i els 30 de la mort del poeta i pastisser J. V. Foix, gran mestre de l’estil. Més dos afegits molt més populars: el centenari del naixement del còmic Joan Capri, que va mantenir la flama de l’humor català més sorneguer durant els durs anys del franquisme (un dels seus monòlegs va sonar com a veu en off), i un altre centenari: el del TBO, o la revista d’historietes que va aconseguir encunyar un nom, tebeo, per al que avui coneixem de forma més cosmopolita i menys nostàlgica com a còmics. 

Et pot interesar

Estava previst que l’homenatge el conduïssin l’actriu Txe Arana i el periodista radiofònic Ricard Ustrell, però la mort de Pere Tàpies, «amic de l’ànima d’Ustrell», va impedir que aquest últim hi participés i va haver de ser Joan Ollé qui el substituís com a mestre de cerimònies. Per l’escenari van passar actrius com Victòria Pagès (neboda de Joan Sales, editor dels textos de Màrius Torres, que va llegir poemes d’aquest) o Montserrat Carulla, la més aplaudida en la seva interpretació de la poesia de Palau i Fabre. No va faltar la lectura de l’escandalosa en el seu moment La sabata pel seu amic Hermann Boninn, i va sorprendre la versió musical que Els Nens Eutròfics, gamberros i desvergonyits, van fer de la seva poesia. Un dels grans moments de la nit va venir de la mà de Toti Soler i Gemma Humet que van interpretar Jo en donari a qui em volgués, que va popularitzar Maria del Mar Bonet. 

També és ressenyable la curiositat de veure com la profunda severitat de J. V. Foix va ser glossada per un pallasso (i gran intèrpret), Tortell Poltrona, així com per l’escriptor Javier Cercas, que va llegir els seus textos. Al final el gran, gran Sisa va invitar tots els presents a enrolar-se en els mons de fantasia del TBO. Ja ho diu la cançó: «'El uno pide y el otro unos zapatos y yo quiero un TBO que cuesta más barato…'». Eren temps durs.