Barcelona crea la Casa de les Lletres a la superilla del Poblenou

A la superilla del Poblenou, en un carrer de trànsit pacificat; a l’àrea de les Glòries, al costat de la Fundació Vila-Casas i el Disseny Hub; al 22@, al costat de l’edifici Media-Tic, de la Universitat Pompeu Fabra, de companyies de telecomunicacions: la ubicació ideal, va explicar ahir el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, per instal·lar el projecte estrella de la política cultural municipal d’aquest mandat, la Casa de les Lletres. Un equipament per acollir les entitats del sector editorial i literari i promoure noves activitats que s’instal·larà en el gran edifici de quatre plantes que en origen va ser seu de la Companyia d’Autobusos de Barcelona i abans de caure en ruïna va acollir Ciutat Groga i les oficines del 22@. Les obres es desenvoluparien durant els anys 2018 i 2019, quan l’equipament es podria inaugurar.

La creació de la Casa de les Lletres forma part, de fet, d’una mesura de Govern més àmplia que s’aprovarà en el plenari municipal del 28 d’abril i que agrupa nombroses iniciatives de suport al sector editorial que està vivint un agut procés de transformació. Mesures que en gran part, apuntava Collboni, haurien de dependre més de la iniciativa del Govern de la Generalitat que no pas de l’Ajuntament de Barcelona, malgrat que el consistori es plantegi com a prioritat potenciar la capitalitat editorial de la ciutat, però que des de la Conselleria de Cultura «no s’acaben de veure».

En termes més generals, els cinc objectius de l’Icub per a aquest mandat són mantenir el lideratge editorial de Barcelona, internacionalitzar Barcelona com a ciutat literària, desenvolupar instruments d’anàlisi dels canvis en el sector, racionalitzar el gran nombre d’iniciatives culturals públiques i impulsar el foment de la lectura amb activitats renovadores.

Baixant a les mesures pràctiques, per començar Barcelona crearà un consorci, Barcelona Ciutat Literària del Món, incorporant-hi l’ajuntament i el conjunt d’agents en el sector, convidant a col·laborar la Institució de les Lletres Catalanes i l’Instituto Cervantes. Des d’aquest organisme es coordinarien els festivals literaris de la ciutat, l’organització del Sant Jordi i la presència en fires internacionals.

LA CASA DE LES LLETRES

En segon lloc la Casa de les Lletres seria la seu d’aquest organisme, però també aplegaria entitats ara disperses per la ciutat: el Consorci de Biblioteques, el nou Observatori Internacional del Llibre (la seva creació és, de fet, una altra de les mesures), els gremis i associacions d’editors, llibreters i autors, i la Institució de les Lletres Catalanes si així ho decideix. També seria un lloc disponible per acollir llegats literaris, impulsar exposicions, promoure activitats educatives, residències d’autors i actuar com a fàbrica de creació per al sector i acollir actes públics i presentacions de llibres.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

El citat Observatori Internacional del Llibre seria un institut d’estudis, a partir d’institucions ja existents com el Centre Internacional d’Estudis del Llibre creat a la Universitat Pompeu Fabra a partir del seu màster d’edició, consolidar una gran trobada editorial internacional a la ciutat, a partir del Fòrum Edita Barcelona, que es va estrenar l’any passat prenent el relleu de l’extinta trobada anual de la Universitat Menéndez Pelayo. Altres mesures, que segons Collboni s’aniran completant i concretant en col·laboració amb el sector, seran la creació d’un mercat de drets audiovisuals, coordinar els festivals literaris de l’Ajuntament de Barcelona (Món Llibre, BCNegra, Setmana de la Poesia i Barcelona Novel·la Històrica) i el CCCB (Kosmopolis) i plantejar la necessitat d’alguna oferta addicional, i finalment promoure accions de foment de la lectura (en biblioteques, amb un programa literari de BTV, creant una agenda digital d’activitats del sector).

ELS MITJANS

La rehabilitació de l’edifici de la futura Casa de les Lletres de Barcelona ja té un pressupost aprovat de 3,7 milions d’euros: malgrat el seu estat de ruïna, la protecció patrimonial que pesa sobre aquest edifici construït l’any 1928 obliga a mantenir les seves façanes, volum global i elements ornamentals. L’espai per a l’equipament és notable: quatre plantes amb 500 metres quadrats cadascuna. L’any 2017, en què només s’han pressupostat 300.000 euros per posar en marxa el projecte de la Casa de les Lletres, el pressupost conjunt per a totes aquestes mesures arriba als 3,4 milions d’euros.