Binky Griptite, sota els focus

El guitarrista nord-americà, que va tocar al servei de veus del soul com Sharon Jones i Amy Winehouse, actua a La 2 acompanyat per la banda madrilenya The Silverbacks i amb la col·laboració de Shirley Davis

fcasals38091547 binky griptite170418131608

fcasals38091547 binky griptite170418131608

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Entre els obrers valuosos del soul contemporani tenim Binky Griptite, guitarrista nord-americà que actua avui a La 2 (cicle Caprichos d’Apolo, 22.00 h), recinte que coneix bé perquè va formar part dels seus fulls de ruta amb Sharon Jones i com a convidat de la banda gironina The Pepper Pots. «És com tornar a casa», assegura aquest prestigiós músic, que actuarà, ara en qualitat de front-man, acompanyat pels madrilenys The Silverbacks i amb la col·laboració de l’australiana Shirley Davis.

    

El nom de Griptite està associat a The Dap-Kings, banda que va acompanyar durant gairebé dues dècades Jones, la diva soul desapareguda el novembre passat. El guitarrista assumeix que, en escena, els focus l’apunten ara a ell. «Òbviament, no canto com Sharon, però la lliçó que em va donar, com tots els grans, és que has de ser tu mateix, sent sincer i donant el millor de tu», explica. No interpreta material de la cantant, encara que sí les peces seves que el grup abordava en l’arrencada dels concerts.

    

Griptite va prendre part, el 2006, en la gravació del segon disc d’una tèrbola jove de 20 anys: 'Back to black', d’Amy Winehouse. Sessions una mica sordes, sense la presència de la cantant. Per això Griptite reconeix no haver tingut «la sensació de formar part d’una cosa històrica, perquè es tractava de tocar només una sèrie d’acords en unes cançons». No va sentir la seva veu fins que el disc va estar acabat. «I em va semblar molt bo, encara que era impossible predir que acabaria agradant a deu milions de persones», reconeix el guitarrista, que va treballar després amb Winehouse als escenaris.

REFERENTS COMPARTITS

Encara que establert a Nova York, ell va néixer i va créixer a Milwaukee, «en un barri negre i en un temps, principis dels anys 70, en què el soul estava en l’ambient», recorda. «Mentre que per als membres més joves de The Dap-Kings les cançons d’aquella època són tractades de clàssics, per a mi són hits pop, la música que llavors se sentia a la ràdio». Del soul va passar al blues i el rock’n’roll, «sobretot Chuck Berry». Referents tots ells que compartia amb Sharon Jones. «Encara que ella tenia deu anys més que jo, vam créixer escoltant la mateixa música».

    

CONNEXIÓ AMB GIRONA

Notícies relacionades

The Pepper Pots el van portar a Catalunya perquè els produís el disc 'Now!' (2009), col·laboració a la qual va seguir una altra, quatre anys després, a 'We must fight'. «Una banda molt treballadora, orientada cap a l’ska i que a poc a poc va introduir més ingredients soul, influïda per la Motown», recorda. A Shirley Davis, australiana establerta a Madrid, la va conèixer als antípodes, però recorda bé la nit en què va saltar a l’escenari de La Riviera per cantar amb Sharon Jones & The Dap-Kings. «Sharon i ella eren molt amigues i ella la va invitar a cantar. Hem parlat de col·laborar, però encara no tinc clar el meu projecte en solitari», apunta.

Griptite no té pressa: va gravar anys enrere un senzill, 'The stroll', i diu que està «preparant alguna cosa» sense marcar-se dates. «No soc la mena de músic que s’asseu i compon una cançó perquè s’ha de fer, sinó que espero el moment, fer una cosa que realment senti. Potser no és la millor manera de treballar, però és la meva. Així, quan tinc una cançó nova és perquè m’agrada de veritat», raona el músic, que manté en actiu una banda paral·lela, la Binky Griptite Orchestra, «orientada al rhythm’n’blues dels anys 40, amb material de Big Joe Turner i Louis Jordan». Les sessions per a tota mena d’artistes seguiran: ja ha treballat amb Lily Allen, Janet Jackson, Michael Bublé… «No soc el millor guitarrista del món, però soc bo en el que faig».