"Vull viure en un lloc tranquil i en pau"

Em dic Nadir, tinc 11 anys i soc de l'Afganistan. Vaig sortir del meu país amb la meva família, els pares i les dues germanes, perquè viure allà és molt perillós. Diversos familiars han mort en els últims anys de manera violenta i sobreviure cada vegada és més difícil. Vam fer un viatge molt llarg per terra, vam creuar diversos països i ens vam cansar molt de caminar. La meva mare a vegades plorava de nit i jo tenia malsons. El meu pare va cuidar de tots i també les meves germanes han estat sempre molt pendents de mi. 

La meva mare està malalta i a l'Afganistan no podia curar-se. El més valuós que portem al nostre equipatge són les medecines de la meva mare, per això no podíem portar gaires coses més perquè no hi havia espai per a tot. Jo, per exemple, viatjo només amb una muda de roba i unes sabates velles. 

Vam fer el viatge de Turquia a Grècia de nit amb altres afganesos. Feia molt de fred i l'aigua m'arribava fins als genolls, creia que m'ofegaria perquè a més el meu salvavides era de mentida.

La gent cridava i plorava i hi havia molts nadons. Hi havia un home que es mantenia molt seriós i que posava ordre en tot. Vam arribar un dia de matinada a l'illa grega de Lesbos i aquí ens ha atès l'equip de Save the Children. 

Notícies relacionades

41 relats per a un Sant Jordi solidari

La infància pel camí

He pogut oblidar els malsons i pensar en coses bones: en el futbol, a dibuixar, a jugar amb altres nens. M'agradaria viure a Alemanya i ser un dentista i poder així ajudar la meva família.

De l'Afganistan trobo a faltar moltes coses: els meus cosins i els meus amics del col·legi. Trobo a faltar la meva professora i també passejar amb la meva bicicleta. El més important per a mi és poder estudiar però he perdut molts mesos sense anar a l'escola pel viatge. Vull viure en un lloc tranquil i que la meva família pugui estar en pau.