El cel en una habitació de Vallcarca

Per entrar a El Pumarejo s’ha de fer el mateix que per entrar en qualsevol casa: trucar a l’intèrfon i demanar que obrin. Aquesta associació cultural, inaugurada el juny de 2016, està ubicada a la planta baixa del número 42 del carrer de Gomis, a Vallcarca. No hi ha ni rètol de neó ni cartell. Solament un petit indicatiu a l’intèrfon perquè no et confonguis i truquis als veïns.

Un cop a dins, continua la incertesa de si t’has equivocat d’adreça. A la dreta de l’escala que porta a les plantes superiors, una porta condueix a un passadís d’estranya decoració. Hi ha vinils rosegats de Sisa, Supertramp i Alicia de Larrocha. Hi ha sintetitzadors antics i guitarres penjades de la paret. Al darrere d’una taula, un jove demana que anotis les teves dades per fer-te’n soci. Costa dos euros a l’any. L’entrada al concert en val tres.

Sala àmplia, sostre alt

Als dos costats del passadís, unes portes blindades insonoritzen diverses sales d’assaig. Fins fa poc, aquest local era L’Evocador i funcionava només com a espai de lloguer per a joves bandes del barri. Als 90, va ser la seu del segell de rock de crossover Liquid Records. Al fons, després de baixar uns esglaons, apareix una sala àmplia de sostre altíssim que en el seu dia devia de ser l’espai de gravació. Ara s’hi programen concerts, teatre i altres activitats. Una innegociable olor d’encens ho impregna tot.

«¡Sold out!», bufa excitat un responsable d’aquest Heliogàbal hermètic. La culpa és d’El Pèsol Feréstec i, sobretot, del jove duo Tarta Relena, que ha arrossegat companys de promoció i alguns pares. Una contrabaixista els acompanya en moments concrets, però elles dues en tenen prou i de sobres amb un temerari repertori que inclourà una polifonia corsa i un cant de batre, una cançó en grec i una altra en portuguès, estrofes en hebreu, un poema xinès... Més d’una vegada, el públic triga alguns segons a reaccionar i aplaudir. Està absort.

Només amb les seves veus, la Marta i l’Helena creen un doble silenci: de sorpresa i d’expectació davant del que pugui passar. En la recta final, alliberades ja de la pressió de les partitures més exigents, passa l’inesperat: ¡s’equivoquen! Tarta Relena no són robots del cant líric plusquamperfet. Són humanes.

L’escenari d’El Pumarejo és una alfombra. Una mànega transparent farcida de llumetes dibuixa sinuoses corbes pel terra, que delimiten el perímetre on s’ubiquen els músics. És el torn d’El Pèsol Feréstec, quintet de pop saltador amb enginy, poesia, nervi i entusiasme. No hi ha focus que il·luminin els músics, però brillen en la foscor com si fossin cuques de llum pop. Sonen vivaces reinvencions elèctriques de poemes de Joan Vinyoli, Carles Riba, Enric Casasses... La rapsoda Maria Cabrera també recita poemes propis. La guinda és la versió de l’italià Rino Gaetano 'Ma il cielo è sempre più blu'. El sostre s’ha obert. Les parets del local esdevenen un immens bosc d’avets. S’hi respira un aire vivificant. És primavera a El Pumarejo.

Concert de veritat

Ningú del grup sol·licita al públic que canti a cor les tornades, però el públic ho fa per pur instint. Ningú del grup demana al públic que piqui de mans, però el públic no ho pot evitar. Ningú del grup ha planejat els bisos, però la gent en vol més i entre tots pacten quatre títols. Tot això és ni més ni menys que un concert de veritat. Aquí tot passa i es decideix sobre la marxa.

Notícies relacionades

Viatge de malson a l’inframon

Homenatges de la música i el teatre

Una altra cançó italiana, de Gino Paoli, descriu perfectament com la música pot transformar l’espai on sona. 'Il cielo in una stanza'. El cel en una habitació de Vallcarca. Serà complicat convèncer qui no hi va ser del que va passar en aquella planta baixa del carrer de Gomis, però creieu-me: per una nit, El Pèsol Feréstec va ser, de llarg, el millor grup del món.

Quan la majoria de públic ha abandonat la 'stanza', una fantàstica olor de menjar calent anul·la per fi els efluvis d’encens. Els tres beneïts que han fundat El Pumarejo aparten de la taula la llista de socis que s’han inscrit avui en l’associació cultural i es disposen a sopar.