'Vides privades', amor a boca de canó

La productora La Brutal, que comanden Julio Manrique i David Selvas (tant mana l’un com l’altre), segueix amb bon peu la línia que condueix a l’èxit. Aposten, segons el seu ideari, per productes independents, innovadors i contemporanis. I en què caben des de la versió del Don Juan de Molière, que van presentar al TNC, a una altra de Vides privades, de Nöel Coward, que estrenen al Borràs. Arriscada com la primera, la seva aproximació a una comèdia escrita el 1930 arriba sota el criteri de portar-la al límit. L’adaptació de Juan Cavestany, en la seva primera col·laboració amb la productora, li dona un bon sacseig al text com no podia ser d’una altra forma. En definitiva, li treu anys, l’acosta i li aporta frescor. Per exemple, res de situar-la en un hotel de Normandia; millor a Begur, a la Costa Brava. I, més tard, en un pis tu­rístic.

  

Vides privades llueix l’acabat sempre notable que tenen les produccions de La Brutal. La primera escena, a l’hotel de Begur, mostra el tempo precís perquè vegem el pelatge dels protagonistes abans que es produeixi l’inesperat retrobament entre la parella que van formar un dia Eduard (David Selvas) i Amanda (Marta Marco). Han decidit passar un cap de setmana amb els seus nous nòvios, més joves, Sílvia (Mima Riera) i Víctor (Javi Beltrán). El que es presentava com una romàntica estada salta pels aires quan els examants es veuen les cares en una brillant escena de balcó a balcó. El que semblava l’inici d’una bronca ho és d’una cosa molt diferent, i l’espurna de l’amor torna a en­cendre’s.

NÍNXOL D’AMOR

No només tenen una fogosa trobada a Begur, sinó que decideixen prolongar-la i tornar al passat en un nou nínxol d’amor: l’apartament d’ella al Gòtic que lloga a turistes. Cavestany no s’ha tallat gens a l’hora d’actualitzar la comèdia de Coward.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

    

A partir d’aquí, un vull i no vull, amb la parella jove també fent-ne de les seves, molt moviment, baralles i objectes volant. I és que tenen la capacitat de treure el pitjor de l’altre. Més que química, el que hi ha entre ells és pólvora. I a partir d’aquí, es desencadena el temporal en una comèdia molt estripada. En l’agitat vaivé, Marta Marco i David Selvas se superen perquè, a més, sobre ells recau el pes de l’obra. Marco dona una exhibició de comicitat i seguretat. Selvas, en canvi, debuta en la comèdia i sembla que hagi estat tota la vida en el gènere.