Dave Gibbons: "És terrorífic que Trump tingui tant poder i tan poca intel·ligència"

«¡Espero no tenir problemes per entrar als Estats Units la pròxima vegada que hi vagi!», fa broma Dave Gibbons (Londres, 1949) al final de l’entrevista, al terrat de l’estand del Saló del Còmic d’ECC, que reedita, en edició' vintage', tal com es va publicar entre els anys 1986 i 1987 en 12 toms de grapa, la revolucionària obra cabdal del còmic que va dibuixar amb el mestre Alan Moore en el guió: 'Watchmen'. En aquesta obra van reflexionar sobre el poder i van fer un pas de rosca als superherois convertint-los en éssers humans, moralment i psicològicament complexos, amb totes les seves contradiccions i defectes.

–Una de les frases icòniques de Watchmen és ¿Qui vigila els vigilants? Si avui dia hi hagués herois com ells, ¿estarien amb Wikileaks o serien de la CIA o espies de Putin?

–Aquesta frase ve dels romans, de quan el seu Exèrcit anava a la guerra i el Senat designava vigilants perquè vigilessin les seves dones i sorgia la pregunta de qui els vigilava a ells. És una expressió atemporal, però avui dia és complicat saber-ho perquè s’ha avançat tant en el control de les comunicacions que ni tan sols sabem quan ens estan vigilant. ¿Qui vigila els vigilants? Ni idea, m’imagino que deu ser una agència molt, molt encoberta que no coneixerem mai.

    

–¿Se sent vigilat? 

–Fa uns quants anys, quan el meu fill estava a la universitat un dia va sortir per la tele en una protesta d’estudiants i li vaig dir a un amic: 'Estic molt orgullós del meu fill, però crec que ara acaba d’entrar en alguna llista'. I l’amic em va contestar: 'Tranquil, tots estem en una, però per sort és tan llarga que no hi ha raó per preocupar-se'.

–Ozimandias estava disposat a sacrificar milions per salvar el món. ¿Acabarem pensant que això podria ser necessari? 

–No s’ha de recórrer a això. Encara que en el món real s’ha de fer a vegades sacrificis prefereixo pensar que la humanitat pot respondre sense arribar fins a aquest extrem. A 'Watchmen' el que passava, i era conflictiu, és que era un únic home qui decidia que s’havia de morir i per què i això no és gens desitjable. La idea d’Ozimandias venia de la vella dita que no hi ha res més que un enemic en comú. La seva idea era unir la gent davant d’una amenaça extraterrestre. La idea d’Ozimandias era fer-ho molt real per unir la gent. Però no ho justifico.

–Avui potser aquest poder el té Trump, però crec que no és precisament comparable... 

–Sí, és una perspectiva terrorífica que Trump sigui un home amb tant poder i amb tan poca intel·ligència, però crec que el sistema polític americà el limita bastant aquest poder. Penso que el seu regnat durarà poc temps i a més estarà molt limitat. Qualsevol savi sap els seus defectes i limitacions, sap el que no sap. Tornant als romans, quan un emperador celebrava una victòria tenia al costat algú que li xiuxiuejava 'Tot això passarà' i li recordava la seva mortalitat.

–'Watchmen' transcorria als anys 80, amb Nixon, durant la guerra freda, ara tenim Trump, Putin, el terrorisme islamista... ¿com seria avui? 

–El món d’avui és molt més complex que el dels anys 80, llavors hi havia dos mons monolítics que podien destruir-se i eren una amenaça global. Avui hi ha més ètnies, més lluites polítiques soterrades… tot està més diluït... En els meus còmics hi ha temes polítics però intento no parlar-ne gaire per no haver després de discutir-ne a internet.

–El còmic reflexionava sobre el poder, els seus 'watchmen' es van apoderar sols. Avui són col·lectius els que s’apoderen per vigilar els poderosos. ¿Segueixen vigents? 

–La cooperació és un dels ideals de la raça humana, però els herois són necessaris perquè encarnen tot el que té de bo l’ésser humà i la psicologia humana. A 'Watchmen' vam estudiar el que significaria ser un heroi. Avui són igual de rellevants que als anys 40 o 80, i tenim herois esportius o polítics, com Mandela o Luther King, però no només els herois són la forma d’avançar com a societat, sinó que la cooperació és una forma més útil i intel·ligent de tirar-la endavant.

–La democràcia és el poder del poble. A través de les urnes ha donat resultats com Trump o el brexit...

–La democràcia és el sistema preferible de tots, però no és l’únic perquè en podríem trobar algun que podria funcionar millor per al bé comú. Però la forma d’Occident d’elegir representants que després voten en una Assemblea nacional o a alts nivells de coneixement funciona com a mecanisme de seguretat per evitar que la gent que no té ni idea de política pugui afectar les altes decisions. Quan la gent vota sense coneixement i no sap què vota s’explica el que ha passat amb Trump i el 'brexit'; la gent ha votat sense tenir tota la informació i hi ha hagut manipulació i efectes adversos. Fan falta mecanismes per frenar aquesta mentalitat de ramat. Educació i informació verificada.

Notícies relacionades

Hugault, els avions més sexis del còmic

Sole Otero, amors tòxics en vinyetes

–¿Té algun Smiley ensagnat a casa? 

–¡Sí! Un de la pel·lícula (de Zack Snyder). Va costar 3.000 dòlars, va servir per fer un primer pla i és molt detallat, pintat a mà. Està emmarcat a casa.