Esperant el següent tren: aspirants a 'el llibre que s'ha de llegir'

Hi ha llibres que es transformen en fenòmens, que arriben a ser el llibre que s’ha de llegir: són aquells best-sellers que triomfen miraculosament, que garanteixen substanciosos beneficis a qui els publica i confereixen prestigi als seus descobridors. La noia del tren ha sigut un d’aquests prodigis globals, i el seu èxit ha desencadenat la reacció prevista: des de la seva aparició, cada segell, gran o mitjà, anhela posseir la seva noia del tren; més o menys el que va passar, ja fa uns anys, després de publicar-se El secret, de Rhonda Byrne. Avui com llavors, les editorials han fet l’impossible per presentar la seva alternativa, la seva candidata, i nosaltres hem recollit tres novel·les amb possibilitats de successió: En un bosque muy oscuro, de Ruth Ware (RBA); La parella del costat, de Shari Lapena, editat per Rosa dels Vents i Suma; i a Rosa dels Vents i Grijalbo, La noia d’abans, de J. P. Delaney. Però abordem una qüestió prèvia: ¿com fabricar una noia del tren?

ESTRATÈGIA PER A UN SUPERVENDES / L’èxit del llibre de Paula Hawkins comença amb una costosa i molt ben dirigida campanya publicitària; no tots ho entenen, però la promoció es tradueix en vendes. I, en segon lloc, consisteix a saber escollir el target lector, a definir un públic que pugui identificar-se amb el personatge principal: en aquest cas eren dones (el grup més lector i més fidel) que valoressin tant la vulnerabilitat emocional de la protagonista com la seva fortalesa interior per sobreposar-se a una dinàmica tòxica, a un conflicte de parella, a deixar de ser una persona en perill; una carcassa de misteri pretenia aglutinar una trama que personalment no em va arribar a seduir o, siguem més precisos, només al final.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

    Les tres novel·les escollides mantenen aquest esquema, però amb resultats diferents, amb ambientacions que van de la més pura urbanita –com a La noia d’abans, títol que recorda massa La noia del tren– fins a l’excessiva semblança amb Aga­tha Christie d’En un bosque muy oscuro, que se’ns ofereix com una recreació de Deu negrets. Un detall curiós: en aquestes dues obres, les cases singulars seran un element destacat en la trama i –honestament ho declaro– no sé com valorar aquesta misteriosa duplicitat.

    I si La noia d’abans serà un èxit aquest Sant Jordi per la seva qualitat, bona dinàmica i doble trama, el fet que sigui un thriller convencional (tenebrós, també), dirigit a un públic general més que a un segment exigent, fa que la nostra recomanació d’el llibre que s’ha de llegir recaigui en La parella del costat: un thriller psicològic potent, gens sanguinari, molt visual i atractiu. Una novel·la que entusiasmarà: fresca, dinàmica, ben aparellada, captivadora des de la primera pàgina, amb girs magnífics que, a pesar de tractar del segrest d’una criatura, no és angoixant: entendreu, llegint, que aquest és un recurs, que no hi ha perill, que el més important és la recerca, la revelació dels secrets, el poder respondre a les dues grans preguntes que són el nucli del desenllaç: per un costat, el qui. Però, sobretot, el per a què.