PJ Harvey, la poeta

Si una cosa defineix la rockera britànica PJ Harvey és l’al·lèrgia a l’immobilisme, la incapacitat per mantenir-se molt temps al mateix lloc o intentar replicar èxits pretèrits. Treballa per a ella mateixa, no segons el que altres esperen d’ella. Per saciar la seva fam de desafiaments abans que aplacar desitjos aliens.

Un dels seus últims projectes ha sigut, potser, el més ambiciós i segurament el que li ha ocupat més temps. Harvey va quedar tan satisfeta amb la feina del fotògraf Seamus Murphy en els curts d’acompanyament al repertori del seu premiat disc Let England shake (2011) que va decidir convertir-lo en el seu company de viatge (literal) en un projecte entre la fotografia, la música (l’àlbum The Hope Six demolition project del 2016) i la poesia.

Polly Jean (a aquest nom responen les inicials) volia viatjar a països per les contrarietats dels quals havia estat interessada des de fa temps. «Volia olorar l’aire, sentir el sòl i conèixer la gent de països amb qui estic fascinada», va dir. Dos països castigats per la guerra com Kosovo i l’Afganistan, els conflictes dels quals ja van inspirar cançons de Let England shake, i Washington DC.

¿Quina relació té Washington DC. amb Kosovo i l’Afganistan?, ens podem preguntar. Harvey ja va contestar a això al programa d’Andrew Marr a BBC One, i ho va explicar ahir al vestíbul del CCCB, on clausurava Kosmopolis amb un recital basat en El hueco de la mano (Sexto Piso), el llibre de fotografia i poesia resultat d’aquests tres viatges fets entre el 2011 i el 2014; encara que algunes de les fotos van ser fetes per Murphy en visites anteriors.

La resposta a la pregunta de dalt: moltes decisions preses a la capital dels EUA van afectar els destins de l’Afganistan i Kosovo. No hi va haver gaires revelacions sobre les motivacions darrere del projecte, tampoc sobre el significat d’unes poesies a vegades d’intenció misteriosa. Va preferir concentrar-se a recitar la seva obra amb profunda concentració, posseint cada paraula, gairebé sense mirar els seus papers.

POEMES COM A CANÇONS/ Harvey va començar llegint alguns poemes de la part de Kosovo, entre ells Baile en la montaña, al qual va infondre un cert aire dramàtic. Però tant a Kosovo com a l’Afganistan, l’artista va optar per observar abans que per actuar, en part per voluntat i en part per sentir-se exclosa del que l’envoltava. A El mono naranja escriu: «Tomé un avión a un país extraño/ y dije: Voy a escribir lo que encuentre». Per les seves estrofes regulars, tant aquesta poesia com la també recitada Charikar podrien convertir-se fàcilment en lletres de cançó, i no va resultar tan difícil imaginar-se un fons musical mentre Harvey les va desgranar al CCCB.

NO TAN DIFERENTS / L’artista va parlar de com al visitar Washington va buscar «les similituds abans que les diferències». Es va fixar en com els paisatges d’aquests llocs no eren tan diferents: la gran afluència de gossos vagabunds o els indigents demanant a cada cantonada (a Washington va explorar a consciència els barris més desafavorits, sobretot Anacostia).

«Una mujer de azul no mirará/ la mano que pide/ que se estira bajo la lluvia», escriu/recitava a La mano, de l’apartat de l’Afganistan. I En el cruce de la 1.ª y la D, de l’apartat de Washington DC., ens diu: «Una paloma solitaria repite sin cesar tres notas/ una monedita, una monedita/ sobre el techo del centro comercial/ una monedita». Tant Hablando con Perro (Afganistan) com Medicinales (Washington DC.) es refereixen a una naturalesa indiferent al tràfec dels homes.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Els bisos no van ser cançons amb acústica, sinó avanços d’una nova col·lecció de poesia amb el títol provisional de The forest (El bosque), segons va dir inspirada per «una granja d’ovelles encantada i els boscos». Un nou llibre que sembla menys polític que esotèric.

Harvey planeja seguir amb això. El hueco de la mano no va ser un capritx sinó el començament d’una carrera paral·lela. De fet, l’artista firmava després el seu llibre, però no discos. Qui va venir a visitar-nos va ser PJ Harvey, la poeta.