'Nosaltres dos', el nou llibre de Xavier Bosch sobre els llaços invisibles de l'amistat

«¿És possible l’amistat entre un home i una dona?» Aquesta pregunta és la que es planteja Xavier Bosch al seu nou llibre, Nosaltres dos (Columna / Planeta). Després de vendre més de 60.000 exemplars d’Algú com tu, la fugaç història d’amor que va guanyar el premi Ramon Llull 2015 i va aconseguir posicionar-se com el llibre més venut en català del mateix any, el periodista i escriptor torna per Sant Jordi amb un relat sobre el profund valor de l’amistat.

Segons explica Bosch en l’acte de presentació, aquest és un llibre que «va sorgir de la desesperació» per la mort del seu millor amic, el poeta Francesc Garriga Barata, que apareix al llarg de la història a través de perceptibles al·lusions. Marcat per aquest succés i seguint en la línia dels sentiments, Nosaltres dos indaga en els vincles invisibles de l’amistat a través de la història del Kim i la Laura, dos joves que es coneixen fortuïtament a les aules de Bellaterra gràcies a un treball sobre Frankenstein. Gens casual que sigui aquest llibre, el gran paradigma de l’exploració dels sentiments, el que els ensenyi a crear llaços emocionals.

«Seductor i despreocupat» és com l’autor defineix el Kim, el fill d’un hoteler del passeig de Gràcia que madura de cop per un fet vital. La Laura, de Banyoles, és la figura antagònica del seu company: «Idealista, vitalista i molt més humil i natural», diu Bosch. Des dels seus respectius mons, tots dos viuen en les arenes movedisses del «¿Què passaria si…?» durant gairebé 600 pàgines.

TRES ETAPES, TRES PARTS / El pas del temps estructura la novel·la en tres parts que coincideixen amb les etapes vitals dels personatges: any 1983, quan «tot està per fer» i es crea la seva amistat en els «feliços anys 20» dels protagonistes; 2000, «les hores vertiginoses», quan arriben als 35 anys i la vida els llança als primers esculls, i 2016, moment en què es compleixen els 50 anys i «es posa el comptador a zero» perquè «ja no hi ha res a perdre en les relacions».

Barcelona és el marc d’acció de la novel·la: des de la Barceloneta fins al Born, passant pel Gòtic. L’escriptor destaca un dels espais més recurrents en la història: l’hotel Rafaelis, de la família del Kim. «L’hotel és una metàfora de la vida perquè reu­neix hostes que hi estan de pas i altres que s’hi allotgen durant 15 dies i, a la vegada, suavitza la duresa de les relacions», apunta Bosch.

Notícies relacionades

Júlia Colom: «Fora d’Espanya no hi ha problema per fer una música ultralocal i aquí això encara s’ha de veure»

Intriga amb rerefons social i polític

Després d’indagar en l’amor i en l’amistat en els seus dos últims títols, Bosch assegura que «l’amistat pot ser més permanent i profunda que l’amor», a la vegada que més difícil de tractar en un llibre. Responent a la pregunta inicial, confessa que sí que creu en la relació amistosa entre un home i una dona «encara que l’espurna de l’atracció sempre hi sigui». L’autor també explica que els primers lectors han vist en la novel·la un elogi de la dona madura. «La Laura reivindica que una dona als 50 anys pot ser atractiva, desitjable i tenir encant», afegeix.

Un mes abans de Sant Jordi, Bosch assegura que l’espera «amb moltes ganes» i que el que més l’entusiasma és «mirar el lector als ulls i conversar amb aquelles persones que s’han llegit amb delit cada línia del llibre».