'Farishta': la clau de les aventures en el temps de Marc Pastor

repassem el nom del protagonista masculí de Fa­rishta (Amsterdam /Catedral), l’última novel·la de Marc Pastor. Mance Melville. Mance, com el Mance Everard de Poul Anderson, l’agent dels relats de La patrulla del tiempo. Melville, com l’autor de Moby Dick. Viatges en el temps i aventures oceàniques. I hi afegim un Valjean que passa per allà, a algú que li parla de Superman i de Moisès («tots, nens adoptats»), a una nena afganesa adoptada per un oficial soviètic, òrfena de nou i reclutada per una misteriosa empresa russa per treballar en un misteriós resort a la Polinèsia francesa, on en cada illa hi viu una parella que cria un fill i ha renunciat a carreres milionàries per viure aïllada i vigilada. «Estic parlant de paternitat, d’algú que sacrifica la seva vida per la seva filla; en la ciència-ficció i la fantasia estem parlant de nosaltres mateixos. Jo ho faig del meu procés d’adopció, el que passa és que hi poso viatges en el temps i suspens», explica Pastor.

    Fins ara, aquest mosso i narrador culturalment dispers ha escrit la trilogia dels temes de la seva infància, «nazis, vampires i extraterrestres» (Montecristo, La mala dona, L’any de la plaga) i entrega ara la segona part de la seva «trilogia de les illes» (Bioko, Farishta, i la següent novel·la, que es desenvoluparà a Madagascar amb la història vista des del punt de vista d’un personatge, Douglas Moriarty, que és un viatger perdut a l’Àfrica al segle XV a Bioko i a Farishta, una presència constant però que no acaba d’ensenyar la poteta).

    Totes aquestes novel·les estan connectades entre si. Però algunes, com les dues últimes, formen part del tronc d’aquest univers narratiu, mentre que altres vindrien a ser apèndixs relacionats per alguna figura que salta d’un títol a un altre, un personatge fàustic que va reapareixent sense envellir, avantpassats que naufraguen amb un galió espanyol al segle XVI (el San Félix, homenatge, és clar, a un altre escriptor crononauta com Félix J. Palma), nens escapats d’un llibre que apareixen en un altre...

Notícies relacionades

El pop britànic es llança en suport de Palestina des dels escenaris

‘Homo Argentum’, la pel·lícula que Milei aplaudeix

    «Totes es poden llegir de manera autònoma però totes tenen una suprahistòria que es pot anar seguint. Farishta és la novel·la on comença tot, on veus la gènesi, perquè ella és la mare d’aquest univers», apunta l’autor, que diu que a aquest «trencaclosques» li falten encara «vuit o nou novel·les més». Treballa a llarg termini. Però a diferència dels guionistes de Perdidos, ell, diu, sí que té clar el final. Abans d’arribar a aquest final hi haurà una novel·la situada en temps de la república, «gàngsters i samurais», una novel·la negra fantàstica ubicada a l’Atlàntida i un llibre per al qual Pastor diu que encara s’està preparant i que qualifica com «la meva novel·la de viatges en el temps», amb els dos grans antagonistes que han aparegut a Bioko i Farishta «perseguint-se en el temps, saltant d’un segle a un altre».

TRES LLEIS DEL VIATGE TEMPORAL / Pastor treballa a llarg termini, cosa que no vol dir que no vagi canviant els seus plans. Però són lleugers retocs, igual que els seus viatgers no poden modificar més que detalls del passat, com imposen tres lleis (resistència, coherència i proporció) que s’ha autoimposat per mantenir ordenat tot aquest trencaclosques. Farishta, per exemple, havia de ser una novel·la breu que pogués tenir enllestida abans de viatjar a Madagascar per culminar el procés d’adopció del seu fill. Però l’experiència d’estar aïllat a l’illa, i la de l’adopció, van acabar deixant empremta i ampliant el llibre. «Tracta de què estàs disposat a fer per un fill». Però amb aventures. I viatges en el temps.