Una Lolita a l'Empordà

Llum, la primera novel·la en català d’Elisabet Riera (Bar-celona, 1973), narra el retorn d’una dona al seu poble natal, una localitat de l’Alt Empordà molt semblant al Terrades on viu l’autora. Ha perdut pare i parella, i torna a l’ara buida casa familiar que va deixar enrere no sense ferides que han de cicatritzar. Ha de superar un hivern fosc i ventós, i el cel sembla que se li obre després de conèixer la Llum.

A qui trobi un exemplar de Llum en una llibreria (en l’edició original en català de L’Altra o en la traducció al castellà que publica Sexto Piso, Luz) i revisi solapes i contraportada li faltarà un element per completar el conflicte que viu la protagonista: ella té 40 anys i l’objecte del seu desig, Llum, només 12. Un desig consumat, encara que des de la primera línia sabem que l’adult se n’ha acabat allunyant, com el drac màgic de la cançó, quan la Llum fa un pas cap a l’adolescència.

INCÒMODE PERÒ BONIC / Tant Riera com les seves editores, Eugènia Broggi i Raquel Vicedo, expliquen que fins que van donar a llegir el llibre a tercers no van ser conscients que podia resultar polèmic, o si més no incòmode per a alguns lectors. «És un llibre bonic i líric que va d’uns altres temes més importants», explica Vicedo. «Reflexiona sobre els límits de la passió, sobre el fet de tornar a començar, sobre les decisions que es prenen i les conseqüències que tenen, sobre el desig de la nena de saber i conèixer i el d’ella de compartir i ensenyar, sobretot sobre el pas del temps i com es viu l’amor en diferents fases de la vida», explica l’autora.

Riera, periodista, editora del petit segell Wunderkammer, directora de la revista Cuerpomente, autora de tres obres literàries (La línea del desierto, Vidas gloriosas i Fresas silvestres para Miss Freud) i de diversos manuals sobre cultiu de marihuana, va arrencar d’una escena que va veure des de casa seva, en plena pluja. Els nens del poble corrent xops pel carrer: «L’enveja de ser nen, la nostàlgia de la infància...».

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

La literatura ha abordat relacions tan dispars en terme d’edat en nombroses ocasions. Són referències constants en el llibre de Riera, i no només de forma implícita, la psicoanàlisi, la relació entre Safo i les seves deixebles, i Renée Vivien, Carme Riera i Ana Becciu, i el mite de Desdèmona i Persèfone, però també la Lolita i el Humbert Humbert de Vladímir Nabokov, el Gustav Aschembach i el Tadzio de La mort a Venècia són presents en les reflexions de la narradora i formen part de l’educació sentimental i literària que emprèn amb la «nímfula» Llum.

EFECTE MIRALL / ¿Es pot narrar una relació d’aquest tipus sense caure en l’escabrositat, en la denúncia o en l’apologia? Ningú s’ho pregunta sobre els fets que succeeixen en una novel·la policíaca, replica una de les editores. ¿Canvia res que l’adult en la relació sigui dona en lloc d’home? ¿Pot resultar més escandalós per a alguns lectors que exculparien Roman Polanski? ¿Pot, en canvi, estalviar algunes de les crítiques que rebria una figura tan similar a Humbert Humbert, l’home que justifica una actitud objectivament delictiva per l’actitud provocativa de la menor? «El fet que siguin dona i nena el que fa és multiplicar l’efecte mirall, el reconeixement mutu entre elles», respon Riera, que conclou que la seva és «una novel·la de redempció, molt més religiosa o mística que eròtica; la protagonista busca recuperar la innocència i la llum».