'Dirty dancing' arrasa a Barcelona

No és estrany que musicals basats en pel·lícules d’èxit triomfin a la cartellera (com ara 'Priscilla', 'Mamma mia', 'Sister act'...). Però sí que sorprèn que ho facin amb gairebé totes les entrades venudes abans d’aixecar el teló, com ha passat amb 'Dirty dancing'. El musical s’acaba d’instal·lar al Tívoli amb 55.000 entrades venudes per a les funcions previstes fins al 12 de març. Davant d’aquesta demanda, els productors han afegit funcions matinals i noves dates a partir del desembre.

Aquesta versió dirigida per Federico Bellone, la mateixa que ha arrasat a Madrid aquest hivern, és més fidel al guió de la pel·lícula i utilitza menys pantalles led i pirotècnia tecnològica. «A diferència de la primera versió del musical de Broadway, l’escenografia és més orgànica i l’obra superfidel a la pel·lícula. No ens hem saltat ni una coma del guió d’Eleanor Bergstein, però sí que l’hem acostat al públic espanyol amb alguna picada d’ullet», indica Iñaki Fernández, productor de l’espectacle. Aquesta és la seva primera experiència en el musical després del cabaret eròtic festiu de 'The hole'. «Això és una altra història, no té res a veure». Totes les veus són en directe, però no tots els músics. Hi ha instruments gravats.

25 ACTORS, 4 MÚSICS I 20 TÈCNICS

Participen 25 actors, 4 músics i 20 tècnics en l’espectacle, amb una escenografia plena de sorpreses i dos intèrprets barcelonins: Amanda Digón, de 23 anys, i Christian Sánchez, de 28. Ella, que ha interpretat musicals a Alemanya i Anglaterra, debuta a Barcelona. Ell ho va fer com a ballarí a 'Hair', encara que gran part de la seva carrera l’ha fet a Madrid. I és conegut per les seves aparicions televisives a 'Yo quisiera'.

«És complicat encarnar un rol tan icònic», assegura Sánchez en relació amb el seu paper de Johnny Castle, que va interpretar el desaparegut Patrick Swayze. «No vaig voler veure la pel·lícula quan em van fitxar. Necessitava fer-me meu el personatge, anar a la seva essència. M’alegra que la gent em digui que m’assemblo a l’actor del film amb qui físicament tinc més aviat poc a veure». Johnny Castle és un paio «fatxenda però tendre», diu l’actor, que afegeix: «El musical destaca més que la pel·lícula com ha viscut el fet d’haver d’acompanyar dones més madures que ell a canvi de diners per sobreviure».

SEXE, BALL I FEMINISME

Notícies relacionades

Escapada d’estiu a Món Sant Benet: natura, història i gastronomia en un entorn únic a Catalunya

El patronat del MNAC al·legarà «incapacitat tècnica» per traslladar les pintures de Sixena

Digón també va haver de «partir de zero» per ficar-se en la pell de la virginal Frances, una noia que descobreix la dansa i el sexe en unes vacances amb la seva família a la muntanya, en un resort on Johnny treballa d’animador i professor de ball. Estrenada el 1987, «'Dirty dancing' és molt feminista», recorda Digón, per la seva defensa de l’avortament i de la llibertat de les dones per disfrutar del seu cos i prendre les seves pròpies decisions.

Els dos actors al·lucinen amb les passions que el musical desperta. «El públic ve entregadíssim, amb total predisposició a recordar la pel·lícula. Molts se saben les frases». Tot i això, els números musicals són el plat fort, sobretot el salt final a ritme de 'Time of my life'.