La casa de Joan Fuster reobre les seves portes

El número 10 del carrer Sant Josep de Sueca va ser durant dècades un epicentre polític, cultural i lingüístic de València i de tot l’àmbit de la llengua catalana. Allà vivia i treballava Joan Fuster, allà rebia els seus amics, col·laboradors i admiradors, també allà va patir dos atemptats terroristes vinculats a la ultradreta. Però, l’any 1982, després de la seva mort, les portes de casa seva van quedar tancades. La casa només va allotjar alguns actes culturals puntuals, algunes tertúlies i poca cosa més.

    

A partir d’avui, la històrica porta es tornarà a obrir diàriament amb la inauguració del Museu Fuster, que allotja una exposició amb objectes de la seva vida personal, moltes de les cartes que va intercanviar amb amics, artistes i escriptors –com Josep Pla, Sanchis Guarner i Salvador Espriu– i també documents de feina, tant d’àmbit literari com periodístic o docent, d’aquest intel·lectual i prolífic escriptor. La mostra, a més a més, permetrà veure, tal com era originalment, el racó on Fuster llegia, escrivia i escoltava música. La seva saleta.

COMBATRE ELS PREJUDICIS

L’obertura d’aquest museu completa, i s’espera que potenciï, l’anomenat Espai Fuster, que ja incloïa un centre de documentació a l’adjacent Casa Pascual Fos i una Aula Didàctica de Cultura Contemporània, pensada per presentar i explicar als més joves el pensament fusterià, però també per combatre els prejudicis que hi ha sobre la seva figura.

    

Aquest impuls arriba gairebé un quart de segle després de la seva mort, un temps en què el desinterès d’uns i la soterrada oposició d’altres havien deixat aparcada aquesta instal·lació que ara s’ha aconseguit tirar endavant gràcies al seu hereu, l’escriptor Josep Palacios, a l’ajuntament de la localitat, a la Conselleria de Cultura de la Generalitat valenciana, a la Universitat de València i a la Biblioteca Nacional de Catalunya, a la qual Fuster va llegar la seva documentació personal però que hi va renunciar a canvi d’una còpia microfilmada.

    

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

La nova distribució ha reservat la primera planta de les dues cases per al centre documental, que té espais de dipòsit, lectura i consulta i que s’ha adaptat a les mesures de seguretat d’aquesta mena de recintes amb armaris incombustibles, vitrines i contenidors mòbils per als quadros.

UNES 250 OBRES

La casa de Fuster va ser en el seu moment un petit museu d’art que ara es recupera. El visitant podrà veure la col·lecció personal de l’escriptor, composta per  gairebé unes 250 obres que ocupen el lloc que ell mateix els va donar en el seu moment. Moltes de les peces van ser regalades pels seus propis autors a Fuster, i en el catàleg destaquen els noms d’Antoni Tàpies, Antonio Saura, Josep Renau, Joan Miró, Equip Crònica i Joan Genovés, entre molts altres.