'Passengers': perduts i enamorats a l'espai

'Passengers' és una d’aquestes pel·lícules de què pràcticament no es pot dir res si no es vol caure en l’espòiler. Quan Jennifer Lawrence i Chris Pratt es van reunir amb la premsa per presentar-la a Madrid, ningú sabia gaire què preguntar-los perquè les seves respostes no desvelessin res de l’argument. Així que Pratt va fer broma dient que el públic l’hauria d’anar a veure perquè surt el seu «darrere». Bromes a part, en el fons té part de raó, sobretot si tenim en compte que un dels principals reclams d’aquesta superproducció de tall futurista és reunir dos dels actors més sexis de Hollywood, tancar-los en una nau espacial buida i deixar que saltin guspires.

Tots dos són tripulants de l’embarcació 'Avalon', encarregada de transportar centenars de persones a un nou planeta que ha de ser colonitzat. El temps estimat del trajecte són 120 anys. Però les càpsules d’hibernació dels dos protagonistes fallen i es desperten 90 anys abans d’arribar al seu destí. El que havia de ser un viatge a mode d’aventura a través de l’espai i del temps es converteix en una experiència permanent d’aïllament i soledat de la qual no es poden escapar. Solament d’ells depèn que la seva existència sigui a partir d’aquest moment un malson o un dolç trajecte d’idil·li intergalàctic. 

DESTÍ INCONTROLABLE

«'Passengers' evoca el relat d’Adam i Eva. L’origen d’una nova civilització, el germen de la consciència de l’ésser humà. Parla de la fe, els dubtes, l’aïllament i la culpa», va explicar Pratt a Madrid. «Hi ha alguna cosa molt potent en tot el substrat de la història, la forma com no pots controlar el teu destí i has d’adaptar-te a les circumstàncies per ser feliç o no, i tenir un motor sempre que t’impulsi a seguir endavant, que és l’important».

En aquest cas el motor no és solament la mera supervivència. També l’amor. Potser aquests dos personatges no s’haurien trobat d’una altra manera en la vida real. Ell és mecànic, sensible, però una mica rude. Ella és escriptora, de classe acomodada i gustos exquisits. «Són dos personatges molt diferents –va subratllar Lawrence–.

Però s’assemblen en la seva forma d’afrontar la vida. Són pioners, aventurers, ànimes inquietes. El que més m’agrada d’Aurora és el seu caràcter fort i independent. Va ser difícil imaginar els seus sentiments al saber que passarà la resta de la seva vida aïllada».

DUBTES ÈTICS

Notícies relacionades

François Ozon: "La mentida fa que la nostra vida sigui suportable"

Jennifer Lawrence i Chris Pratt en la nau espacial de l'amor

'Passengers' està dirigida pel noruec Morten Tyldum, que va aconseguir el reconeixement amb l’adaptació de la novel·la de Jo Nesbo 'Headhunters' i que després va ser absorbit per la indústria de Hollywood per a la realització del biopic sobre Alan Turing 'The imitation game'. Estava desitjós de fer una pel·lícula de ciència-ficció, gènere del qual és un entusiasta, i reconeix haver estat influenciat per l’arquitectura art déco per al disseny de les estructures i, inevitablement, per Stanley Kubrick. Volia que ens introduíssim en un viatge espacial al mateix temps tan èpic com intimista. Però, com passa en tota faula d’aprenentatge, a 'Passengers' també s’amaguen algunes esmunyedisses lliçons al voltant de la naturalesa més fosca de l’ésser humà que ens condueixen a dubtes ètics que plantegen interrogants morals.

D’aquestes qüestions no en van voler parlar els protagonistes, encara que Pratt va reconèixer que el seu no és un heroi ni convencional ni modèlic. L’actor, que té pendent d’estrena la segona part de 'Guardianes de la galaxia', treballarà a les ordres de J. A. Bayona en la pròxima entrega de 'Jurassic Park'. «El meu repte és trobar grans directors que expliquin grans històries. No sempre passa, però crec que amb Bayona farem una cosa especial, tinc aquest pressentiment».