Un volum amb 726 poemes inicia l'edició de les obres completes de Carner

Josep Carner, reconegut com el príncep dels poetes durant gairebé tot el primer terç del segle XX, no només va perdre el seu tron per un exili sense retorn i una visió injustament arnada de la seva obra, sinó perquè, segons Jordi Cornudella, director de la Biblioteca Clàssica Catalana d’Edicions 62, va ser «molt maltractat» editorialment, amb episodis de «vergonya» com la publicació d’unes obres completes que no eren tals el 1968 o les insconstants reedicions. Aquest deute amb la immensa obra poètica de Carner comença a saldar-se amb la publicació del primer volum de l’edició crítica (només la meticulositat extrema del seu editor, Jaume Coll, evita que se les qualifiqui formalment com a obres completes). Llibres de poesia 1904-1924 recull els 726 poemes dels 11 llibres publicats en el que el poeta va definir com la seva «primera edat», fins que l’ingrés a la carrera diplomàtica el va allunyar físicament de Catalunya. Diversos d’ells, mai reeditats des d’aleshores. El seguirà la poesia dispersa del 1896 al 1924, molta d’ella inèdita en llibre.

El pla complet del projecte, que es va definir en la seva forma actual el 2001, implica la publicació de vuit toms (quatre dedicats a l’obra poètica, tres a la prosa i un a obra diversa) que probablement es desplegaran en 16 volums. «Algun dia ho podrem veure nosaltres, o els nostres fills, o els nostres néts», va dir ahir Cornudella a la presentació del llibre a l’Ateneu Barcelonès, davant el pànic de Jaume Coll, que s’aventura a fixar el repte en 12 anys.

Al ser un poeta tan prolífic i al reescriure constantment els seus poemes, molts d’ells publicats inicialment en grafia prenormativa i regularitzats posteriorment, compliquen la tasca. Es tracta de 2.000 poemes, en un total de 3.000 versions diferents (incloent-hi la reescriptura de la seva obra anterior a Poesia 1957), i la decisió ha sigut publicar-les totes. Encara que això suposi publicar els poemes més d’una vegada, i amb el model de llengua de cada versió successiva, «per respecte a l’autor», diu Cornudella, i perquè aquest element «té valor per si mateix».

Tots els llibres es podran llegir tal com es van publicar (en el primer volum Llibre dels poetes, Llibre dels poetesel primer i segon llibre de sonets, Els fruits saborosos, Verger de les galanies, Les monjoies, Auques i ventalls, La paraula en el vent, Bella terra bella gent, L’oreig entre les canyes i La inútil ofrena).

LA DIFUSIÓ

El rigorosíssim conjunt de notes comença, a cada llibre, amb dades sobre el seu tiratge original: al voltant dels 300 exemplars. «I no s’esgotaven. Tant llavors com ara, tret de poquíssims poetes populars com Verdaguer, Sagarra, Maragall, Espriu, Martí i Pol o Margarit, als poetes catalans els llegeixen els poetes catalans», apuntava ahir Cornudella. «Aquest no era el Carner que coneixia el lector de La Veu de Catalunya», afegeix. La influència real de Carner en la societat cat

Notícies relacionades

10 pel·lícules d’estrena en plataformes que no et pots perdre al maig

El Grec obre etapa amb Leticia Martín al davant i aposta per més música i teatre

alana prové en gran part de la seva dimensió cívica o la seva oblidada prosa, que després de ser recollida per primera vegada dins l’edició crítica, creu, obligarà a «redefinir» el Carner que coneixem.

Aquesta revisió hauria d’incloure, diu Cornudella, la visió de «poeta antic i antiquat» que arrossega Carner, oblidant que és una «punta de llança» de la poesia catalana mentre que cronològicament encara coincideix amb els últims espeternecs del modernisme i la Renaixença. «Quan escriu en un poema d’Auques i ventalls sobre unes cosines que porten pijames blancs, és la primera vegada que un lector de poesia es troba aquesta paraula... I ens pot fascinar la seva màgia verbal, però hi ha pocs poemes en què no hi hagi una idea que ens pugui tocar. No és un poeta estèril», conclou Cornudella. Ni de bon tros: «És el gran clàssic».