L'IEC publica la nova 'Gramàtica de la llengua catalana', que "flexibilitza" la norma

El volum surt a la venda avui, però en el futur se n'elaborarà una versió manual per a l'usuari habitual

L'IEC publica la nova 'Gramàtica de la llengua catalana', que "flexibilitza" la norma
3
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Cap de secció de Participació

Especialista en Quan puc escric sobre història, literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) posa a la venda avui la nova 'Gramàtica de la llengua catalana', la primera oficial i normativa des de la reedició de la de Pompeu Fabra el 1933. El volum, de 1.480 pàgines, està orientat a l'usuari expert de la llengua, i el seguirà l'any 2018 una versió essencial adaptada a les necessitats de l'usuari habitual. No és de preveure que la 'Gramàtica' susciti la polèmica popular que va aixecar recentment la supressió de la majoria d'accents diacrítics en la nova 'Ortografia', aprovada paral·lelament a la 'Gramàtica'... però no perquè el seu plantejament de fons causi menys inquietud en cercles més reticents amb la política de la Secció Filològica de l'IEC. De fet, el text aprovat es distingeix perquè "introdueix matisos a la norma i la flexibilitza". El que segurament evitarà l'incendi és que són difícilment simplificables en 140 caràcters canvis normatius en "l'elisió del 'no' amb termes de polaritat negativa anteposats al verb", les "combinacions binàries amb el pronom feble de tercera persona singular de datiu" o la "duplicació aparent del relatiu per un clític pronominal".

La 'Gramàtica' és inicialment descriptiva, i a partir d'aquí "fonamenta la prescripció" de les formes normatives evitant "dicotomies tradicionals del tipus correcte/incorrecte". La qualificació de cadascuna de les formes des del punt normatiu "sovint és gradual". És a dir, hi ha formes anteriorment considerades incorrectes que ara es reconeixen en determinats contextos, siguin dialectals o de nivell de formalitat en l'ús de la llengua. "Aquesta gramàtica distingeix entre les formes de la llengua general, vàlides en tots els territoris, registres i modalitats, i les que només ho són en determinades parles, registres o modalitats; en les primeres, el text no fa cap indicació especial, mentre que en les segones concreta en quins àmbits s'utilitzen normalment", diu el text explicatiu distribuït per l'Oficina de Gramàtica de la Secció Filològica de l'IEC. Aquesta distinció "atorga reconeixement a aquestes últimes i al mateix temps posa en relleu les primeres, que són preferents", afegeix el text, que prossegueix posant en mans del parlant "valorar millor la idoneïtat de cada forma en cada situació comunicativa". Una concepció que probablement no orienta gaire en àmbits on és necessària una definició clara de la norma, com l'escola.

En la seva introducció a la 'Gramàtica', la presidenta de la Secció Filològica, Teresa Cabré, recorda que inicialment una obra d'aquestes característiques és "una descripció dels usos dels parlants", i en segon lloc una obra "prescriptiva" que "valora els usos en funció de les restriccions que aquests usos tenen en el discurs real dels parlants i de la seva valoració social". La nova 'Gramàtica' segueix un "model composicional" que recull les formes comunes i "el conjunt de la llengua catalana, no només una part del domini lingüístic", i que al mateix temps "admet la variació", també "la funcional o de registre" sense estar oberta "a totes les formes possibles". "Una nova manera de llegir la norma que requereix dels usuaris de la 'Gramàtica' una certa destresa interpretativa", reconeix.

Algunes de les novetats.

Es reconeixen formes verbals restringides a certes parles, com 'engul', 'riny', 'tix', 'tiny', 'vist', 'vest', 'òmpliga', 'òbriga' en valencià o balear. 

Combinacions binàries de pronoms febles de tercera persona singular del datiu. Es reconeixen combinacions com 'li'l pren' o 'li'n pren' pròpies del valencià davant les generals 'l'hi pren' o 'n'hi pren'.

Per i per a. La distinció entre les dues formes, que es manté en l'oral occidental i en el registre formal, s'ha de mantenir quan diferencia entre els sentits causal i final. En termes generals, es distingeix entre 'per' i 'per a' en les parles occidentals i s'usa només 'per' en les orientals.

Construcció amb 'en'/'al' seguits d'infinitiu. S'ha de donar preferència en registres formals a construccions com 'en entrar ell, tots s'han alçat', però també es recull l'alternativa 'a l'entrar ell, tots s'han alçat').

S'accepten, com a formes lexicalitzades, les construccions causals amb 'degut' i 'donat': 'no ve degut al mal temps'; 'donat que tothom hi està a favor, s'aprova la moció'.

Es recullen els diversos sistemes per expressar les hores. A Catalunya, el 'sistema de campanar' (un/dos/tres quarts de vuit), i a València i les Balears, el 'sistema de rellotge' (set i quart/i mitja, vuit menys quart).

Notícies relacionades

'Bastanta'. S'accepta la forma femenina d'aquest quantitatiu. 

¿I pel que fa a la "l'elisió del 'no' amb termes de polaritat negativa anteposats al verb"? Implica que té el mateix valor 'Ningú sap res' que 'Ningú no sap res'.