Desclot tradueix tot el 'Cançoner' de Petrarca el català

Dues dècades li ha costat a Miquel Desclot traduir els 7.785 versos del Cançoner de Petrarca, una obra cabdal de la poesia en llengua romanç que no havia tingut fins avui una traducció íntegra al català (a diferència, per exemple, de la Divina Comèdia de Dante, que ha tingut fins a tres traduccions, o els Sonets de Shakespeare, amb quatre). Les dues dècades de retard tenen una explicació: les ajudes rebudes pel Ministeri de Cultura, la Institució de les Lletres Catalanes i el Premi Jaume Vidal Alcover no són suficients per finançar la dedicació necessària per a tal tasca, que ha obligat l’autor a «ser mecenes de si mateix» i dedicar-s’hi de manera gairebé exclusiva durant dos anys. Els sis segles i mig d’espera, no obstant, tenen un motiu diferent.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

    En la presentació del volum, publicat per Proa, Miquel Desclot recordava que el gran impacte contemporani del llegat de Petrarca (1304-1374) es va centrar en la seva obra humanística en llatí, mentre que el Cançoner va tenir la seva principal difusió al segle XVI, a partir de l’edició impresa de Pietro Bembo. En aquell moment, destaca Desclot, «l’ombra d’Ausiàs March» va ser tan forta en la poesia catalana que l’empremta de Petrarca va ser infinitament menor que en la literatura castellana, en què va ser introduïda pel barceloní Joan Boscà i, a partir d’ell, per Garcilaso. Així doncs, ni hi va haver una traducció en aquell moment ni els poetes catalans contemporanis es van atrevir ja al segle XX a encarar-se a Petrarca.

CULTISMES PROPIS / En la seva traducció, Desclot s’ha proposat un model lingüístic paral·lel al de l’original, però sempre «intel·ligible». «No es pot traduir Petrarca amb el català que es parla avui al carrer, has d’ampliar-lo», apunta. Així, igual que l’italià va fixar un lèxic italià bàsic per a la seva obra (poc més de 3.000 paraules) i el va completar amb cultismes procedents del llatí, el poeta català ha optat per rescatar cultismes propis, «encara que evitant paraules com llur, que tan sols apareix una vegada, o àdhuc». El traductor ha optat per «la màxima literalitat», però l’ha sacrificat sempre que ha sigut necessari per respectar la mètrica i la rima de Petrarca.