Roberto Bolaño: viure literàriament

La publicació d’aquesta novel·la pòstuma i la nova vida editorial de Roberto Bolaño (Santiago de Xile, 1953–Barcelona, 2003) amb Alfaguara de testimoni ha avivat el sempitern –i cansat– debat sobre si s’han de publicar o no els manuscrits enterrats en una ampolla dins d’un calaix d’una casa que l’autor no va treure a la llum en vida. Per alguna cosa deu ser, diuen uns. Els altres busquen amb afany l’obra que provocarà una evolució jamesiana en un dels panteons literaris més impressionants dels últims 50 anys.

Més enllà d’enfrontaments i de debats familiars sobre els hereus i desheretats, el que sí que sembla clar des de ja fa molt de temps és que Bolaño va ser un escriptor (i lector) més que prolífic i que va morir massa aviat per poder equilibrar vida, obra i publicacions. I que, per tant, apareixeran més obres pòstumes a més de '2666', 'El gaucho insufrible', 'Entre paréntesis', 'El secreto del mal', 'El Tercer Reich', 'Los sinsabores del verdadero policía' i 'La universidad desconocida'.

NOVEL·LA AMB ESPERIT DELS 70

La que avui ens ocupa està datada a Blanes l’any 1984, tot i que va ser escrita més enllà d’aquesta data. 'El espíritu de la ciencia ficción' és un text Bolaño, sense cap mena de dubte. Una novel·la que ja presagia algunes de les qüestions que anys més tard l’escriptor xilè desenvoluparà en les seves obres majors: 'Los detectives salvajes' i '2666'. I també sembla clar que és, en relació amb aquests dos tòtems, una obra de menys vàlua a la qual falta l’últim toc per acoblar alguns dels materials que sostenen la narració.

Però això no significa que no pugui ser llegida amb interès, perquè la història al voltant de Remo i Jan és la història del mateix Roberto Bolaño: Mèxic anys 70, dos joves. Atrevits i tractant d’inocular-se el verí de la ficció tant sí com no, encara que sigui malvivint. El que resulta decisiu aquí i ara és viure i fer-ho literàriament. I aquest salvatgisme literari té molt de detectivesc. El que es busca és un perquè. ¿Per què en aquest Mèxic furibund existien una infinitat de tallers literaris i un exageradíssim nombre de publicacions poètiques? ¿Per què una història d’amor entre Remo i Laura que explosiona d’una manera extraordinària en l’última secció del llibre, 'Manifiesto mexicano', que Bolaño ja havia publicat en 'La universidad desconocida'? ¿Per què la fruïció amb què Jan envia missives a diversos escriptors de ciència-ficció mentre intenta escriure ell mateix una novel·la?

En una mena de desencant molt a l’estil Bolaño, la resposta és que la literatura és, una vegada més, la taula de salvació d’uns personatges que són la viva imatge de la resistència en forma d’éssers delmats pel pes de la consciència. I aquí ja s’entreveu la marca de la casa que farà les delícies en el seu opus magnum, '2666': personatges dialogant amb la història, amb la cultura i, abans que res, amb la mateixa literatura en un joc continu entre pensament domesticat versus pensament crític.

PARADIGMA

Si en Bolaño el que importa és el que Patricia Espinosa ha denominat amb encert «el desmuntatge i la hibridació dels gèneres i de la realitat, apostant per la detonació de la trama», llavors 'El espíritu de la ciencia ficción' es un exemple menor, però paradigmàtic, del que vindrà després.

EL ESPÍRITU

DE LA CIENCIA

FICCIÓN

Roberto Bolaño

Editorial Alfaguara

223 pàgines

Notícies relacionades

La novel·la "abominable" de Bolaño

Una peça en el puzle de la memòria de Bolaño

18,90 euros