Una peça en el puzle de la memòria de Bolaño

El novembre del 2008, quan l’auge planetari de Roberto Bolaño arribava al seu punt àlgid amb l’aparició als Estats Units de la seva obra mestra, '2666', aquest diari va ser el primer que a Espanya va parlar de l’existència de Carmen Pérez de Vega com una peça important en el complex laberint vital de l’escriptor. Vuit anys més tard, aquesta dona, a qui bona part dels amics de l’autor coneixien com «l’última companya de Bolaño» i a qui ell, asseguren, «solia presentar com la seva nòvia» s’ha revelat com la pedra a la sabata de la viuda de l’escriptor, Carolina López, que ha interposat accions legals contra tothom que s’hagi atrevit a esmentar-la com a tal i a la mateixa Pérez de Vega. Bolaño, en tot cas, no arribaria a formalitzar una separació legal amb la seva dona.

L’assumpte no és intranscendent i de cap manera té a veure amb la crònica rosa, perquè afecta les relacions de la viuda amb un nombre, cada vegada més gran, d’amics de l’escriptor amb qui ha tallat relacions, algunes de molt profitoses per a una millor contextualització de l’obra inèdita, com Bruno Montané i el crític Ignacio Echevarría, a qui Bolaño va deixar l’encàrrec de ser el «conseller per a assumptes literaris» del seu llegat però a qui la viuda va acabar apartant. La raó de la ruptura, explicada recentment a 'El Cultura'l, és que Carolina López no li va perdonar haver consultat a Pérez de Vega alguns detalls de les obres pòstumes en què va intervenir com a editor.

EXIGENT CONEIXEDORA DE LA SEVA OBRA

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

Al marge de la relació sentimental, Pérez de Vega és una exigent coneixedora de l’obra del novel·lista xilè i com a tal va participar fa tres anys en un congrés a Santiago de Xile on va oferir un relat dels detalls de la seva cuina literària.

La viuda ha sigut parca en declaracions i la setmana passada va suspendre un trobada amb la premsa al·legant problemes de salut. En el seu entorn es parla que Pérez de Vega busca alguna cosa més que la llibertat de parlar sobre l’autor i la seva obra. Ella, que ja no amaga la seva relació sentimental feta pública a través de tercers, intervé: «Jo no lluito per l’herència de ningú, els hereus són els que són, abans i després de la mort de Bolaño».