La jutge ordena al MNAC la devolució de les pintures murals de Sixena

¿Es pot traslladar la piràmide de Kèops? Segurament. Tot es pot fer. Així que la pregunta és absurda i perversa. La pregunta rellevant no és si es pot o no es pot, sinó si s’aconsella o no». La reflexió la feia Pepe Serra, director del MNAC, després del penúltim capítol del culebró dels béns del monestir de Sixena i en espera de l’últim. En el penúltim, del 17 d’octubre, la jutge del Jutjat de Primera Instància d’Osca número 1 va dictar un acte en què exigia al museu que tornés al cenobi d’Osca dos tèxtils de poc valor que fa anys que estan desapareguts (cosa que Serra s’ha atipat d’explicar) sota amenaça, si no es fa, de prendre mesures penals. També exhortava a tornar les 44 obres del monestir que estan al Museu de Lleida. Si no es porta a terme, en aquest cas les penes recaurien sobre la Generalitat, propietària de les obres, i per defecte sobre el conseller de Cultura, Santi Vila. 

L’últim capítol va arribar ahir i pertany a un altre litigi, el de les pintures murals de la sala capitular, les que van induir les reflexions de Serra. La magistrada del Jutjat de Primera Instància d’Osca número 2 va dictar un acte d’execució provisional de la sentència emesa al juliol. Aquesta no reconeixia la donació de les pintures al MNAC per part de les monges i en demanava la restitució al cenobi. L’acte d’ahir exigeix que els murals tornin ja a Sixena, i si les instàncies judicials superiors es pronuncien a favor de Catalunya, ja desfaran el camí. Cosa que no comparteix Vila: «La nostra posició és granítica. Jo, com a conseller de Cultura, sota cap circumstància autoritzaré la sortida de les pintures. N’assumeixo tota la responsabilitat i les conseqüències». La postura del Govern, afegia, segueix sent «una oposició nítida i rotunda» al trasllat perquè és «una temeritat, una imprudència i un atemptat cultural» que posa en «greu risc» peces que són «patrimoni del conjunt de la humanitat», informa Anna Abella. 

FORMA I FONS

Un despropòsit de forma i fons, segons afectats i experts. El de forma ve donat per la manera de comunicar o, més ben dit, de no comunicar el procés i l’acte al MNAC. Se suposa que quan una de les parts demana una execució provisional (en aquest cas, el Govern d’Aragó), el jutjat ha de comunicar-ho a l’altra part (aquí, el museu) i donar-li cinc dies per presentar al·lega-cions. Això no ha sigut així. A més, el MNAC i la Generalitat ahir no van rebre el text fins a última hora de la tarda, quan ja el tenia tothom. Tampoc sembla gaire assenyat posar en perill una obra d’art del segle XIV única per la seva qualitat, iconografia i estil quan encara no hi ha sentència ferma: queda per pronunciar-se l’Audiència Provincial i hi ha possibilitat de presentar recurs al Suprem.

Pel que fa al fons, el despropòsit és més perillós i delicat. Les pintures són fràgils i han patit un incendi (les va rescatar Josep Gudiol i es van restaurar amb diners de l’Ajuntament de Barcelona), de manera que a la pregunta de si s’aconsella o no que siguin traslladades la resposta és clara: «Es desaconsella totalment», ho diu Serra, ho reitera Vila, però també ho diuen els experts. Gianluigi Colalucci, màxima autoritat mundial en pintura mural, ho va deixar clar en una entrevista a 'El Punt Avui': «Les pintures no es poden moure» si es tracta de preservar-ne la integritat. La mateixa opinió tenen els científics (UPC, UAB, UB, CSIC i el Sincrotró Alba) que han fet un informe per al MNAC sobre els perills del trasllat. «Es corre el risc que el malalt mori pel camí», sosté Serra. Els perills són enormes, i els beneficis, zero.

Notícies relacionades

Tres miracles com a mínim

El MNAC s'arma per protegir Sixena

L’estudi es difondrà, segons Vila «perquè l’opinió pública catalana i l’espanyola siguin conscients dels riscos» i es presentarà al jutjat en cinc dies perquè la jutge pugui avaluar-lo i perquè el MNAC exigeix presentar les seves al·legacions. De moment, abans de fixar la data de la devolució, la jutge commina el museu a explicar, en un màxim de 20 dies, el procediment que preveu per desmuntar les pintures, en quines condicions es farà el trasllat i el nom dels tècnics responsables. També demana al Govern aragonès que informi de les condicions de la sala del monestir per veure si està preparada, perquè el cenobi té un problema d’humitats (està construït sobre terreny pantanós) del qual no s’escapa la sala capitular, ara en obres per intentar solucionar-lo. 

Amb tot això, no és estrany que Neus Munté, consellera de Presidència i portaveu del Govern, parli d’un «nou despropòsit»: «Aquest cas és un autèntic despropòsit com el de les obres d’art del Museu de Lleida».