El MNAC s'arma per protegir Sixena

Primer van ser salvades i ara es tracta de protegir-les. De protegir-les que corrin el mateix perill que el 1936, quan Josep Gudiol les va salvar d’una desaparició segura. En plena guerra civil, amb risc de la seva vida, les va rescatar després de l’incendi que va patir el monestir de Sixena. Són les pintures de la sala capitular. Les mateixes que Aragó reclama i les mateixes que tenen una execució provisional de sentència a sobre. La magistrada del Jutjat de Primera Instància número 2 d’Osca pretén que siguin restituïdes al seu emplaçament original fins que hi hagi una sentència en ferm. Si les instàncies judicials superiors donen la raó a Catalunya, ja desfaran el camí. Salvar-les de tant de moviment («una temeritat» a judici del director del MNAC, del conseller de Cultura i de tots els experts) i, per tant, de la seva sentència de mort és pel que lluitaran el Palau Nacional i la Generalitat. Les dues institucions ho han deixat ben clar: «Sota cap circumstància n’autoritzaré la sortida», va declarar dimecres passat el conseller Santi Vila; una posició que Pepe Serra, director del MNAC, manté des del principi del litigi: mentre ell estigui al càrrec, «les pintures no es retiraran».

Notícies relacionades

Insensata polèmica per les pintures de Sixena

La jutge ordena al MNAC la devolució de les pintures murals de Sixena

L’estratègia passa per presentar tants informes nacionals i internacionals com siguin possibles d’experts que advoquen per deixar les pintures on són. Per exemple, Gianluigi Colalucci, màxima autoritat en pintura mural i director de la restauració de la Capella Sixtina, que desaconsella totalment tocar-les. De moment, però, el primer pas serà entregar al jutjat en els pròxims cinc dies les al·legacions d’oposició a la interlocutòria de la jutge que ordena el trasllat provisional en forma de megainforme. Un ampli estudi que desaconsella el trasllat dirigit pel MNAC però realitzat per científics i acadèmics de la UB, la UAB, la UPC, el CSIC i el Sincrotró Alba que explica les pintures fil per randa, el seu estat i enumera «la relació de riscos infinits que coporta traslladar-les», apunten des del museu. Després vindrà un simposi internacional. Aquesta és la idea de Pepe Serra, reunir el màxim nombre d’autoritats internacionals perquè donin la seva opinió. Molts ja s’han pronunciat, en privat, en contra de tocar les pintures. Després, o paral·lelament, arribarà la consulta als directors i els tècnics dels grans museus internacionals. «Es demanarà l’opinió a tota, tota, la comunitat científica i museística», asseguren des del MNAC.

ÚNIQUES I EXCEPCIONALS

Protegir les pintures de la seva destrucció és bàsic. No en va són úniques. «El que les fa excepcionals en el context català i aragonès és la seva gran influència bizantina passada per Sicília. Tenen una relació molt estreta amb els mosaics de la catedral de Monreale i amb dos manuscrits anglesos: la 'Bíblia de Winchester' i el 'Saltiri anglocatalà', apunta Montserrat Pagès, experta en pintura romànica. Els artistes que van il·luminar aquests manuscrits i que van treballar a Monreale eren els millors de l’època, així que quan Sança de Castella, esposa d’Alfons el Trobador, I de Catalunya i II d’Aragó, va decidir aixecar el monestir va cridar els millors artistes. Conclusió: «Des del punt de vista artístic és el millor art de finals del segle XII d’Occident», continua Pagès, que afirma que el que hagin perdut el color pel foc no les desmereix: «Només cal mirar les figures, el treball en l’escena d’Adam i Eva és extraordinari, el dibuix és d’una gran categoria artística». N’hi ha més. «La iconografia bizantina, amb la flora i la fauna característica de la miniatura anglesa de finals del XII, també les fa úniques», conclou la historiadora. Motius més que suficients per protegir-les costi el que costi.