Banana Yoshimoto: "Als 5 anys ja escrivia sobre la mort"

–El somni embolcalla sempre els seus personatges. ¿És una teràpia per afrontar la seva tristesa? 

–Sí. La meva obra no mostra la realitat, sinó que està sempre en un territori fronterer entre el que és real i el deliri i el que és oníric. I els meus personatges no són reals, són gairebé sortits d’un somni. 

–En aquesta frontera apareixen fantasmes. ¿Els ha sentit a prop?

–He sentit poques vegades la presència d’algú que ja no hi és. Però les novel·les, situades en aquest més enllà, són el lloc ideal perquè aquestes presències tinguin més pes, igual que el somni i l’inconscient. Aquests esperits són els que connecten la realitat amb el que no ho és. En la vida diària sempre passen coses que s’escapen de la lògica i són inexplicables. S’han de canalitzar per algun lloc i és quan ens adonem del món inconscient que hi ha dins nostre. En les novel·les de misteri la gent mata amb una facilitat increïble, crec que són més increïbles que els esperits de les meves novel·les.    

–Aquesta introspecció, la psicologia dels personatges, les seves reflexions i el seu món interior també la defineix. 

–Vull que els lectors reconeguin les ferides invisibles de què sovint no som conscients i les curin per portar una vida autèntica. Que pensin: «¿Què faria jo al lloc del personatge?». Convidar-los a la introspecció. 

–La mort els envolta. ¿Són les seves reaccions a les seves pèrdues? 

–No se’m dóna bé escriure històries d’amor ni novel·les històriques, però sí sobre la mort, així que m’hi concentro. Reflexionar sobre la pèrdua se’m dóna bé. No he perdut a ningú en particular que hagi fet de la mort una obsessió. Però sempre ha estat molt present. De molt petita, ja als 5 anys, escrivia històries que parlaven de la mort. 

–¿Tem la mort?  

–Morir com a tal no em fa por. Temo patir, el dolor. No estic convençuda  que hi hagi vida després de la mort. Crec que en el nostre interior hi ha un sistema que ens fa pensar que la nostra existència transcendirà. Igual que necessitem creure que les persones que ens han deixat segueixen d’alguna forma al nostre costat.  

Notícies relacionades

Començar a estimar la literatura japonesa

Els orígens del manga

–Pertany a una generació d’escriptors que no mira la tradició sinó que parla de la seva època, d’urbanites que busquen el seu lloc al món. 

–Sí, hi va haver un punt d’inflexió als 80. La meva obra no mostra la realitat però en les últimes novel·les reflecteix què passa al Japó avui (la pobresa, la crisi o el maltractament infantil), però sempre de forma abstracta.