idees
Començar a estimar la literatura japonesa
La meva generació va començar pel cine. Vam arribar a la literatura per l’enlluernament que als anys 50 ens van produir les pel·lícules Rashomón i Los siete samuráis, d’Akira Kurosawa, i Cuentos de la luna pálida, de Kenji Muzoguchi. A partir d’aquí vam anar a buscar les novel·les en què es basaven les cintes, però vam trobar un panorama desolador: teníem les narracions de Lafcadio Hearn, a Austral (Kwaidan, que el 1964 va portar al cine Masaki Kobayashi), i després les traduccions (o més ben dit, les retraduccions des d’idiomes europeus) de comptats autors com Yasunari Kawabata i Yukio Mishima. Per llegir més, vam haver de recórrer al francès i a l’anglès, que ens van ajudar a completar l’obra d’aquests autors i a conèixer-ne d’altres, com Junichiro Tanizaki, Natsume Soseki, Nagai Kafu i Ryonosuke Akutagawa, creador dels dos contes que van inspirar Rashomón.
Si la literatura ens va subjugar per la novetat del seu llenguatge, la delicadesa de l’escriptura, l’assossegada cadència del relat, la comunió amb la naturalesa, la profunditat del pensament o la riquesa psicològica dels personatges, d’aquí vam passar a la pintura (a Hokusai, a Hiroshige, a Utamaro), al manga i l’anime (a Osamu Tezuka i a Katsuhiro Otamu, creador d’Akira) i fins i tot a la música clàssica (a partir de Toru Takemitsu, difós pel segell Naxos).
I, mentrestant, van arribar per fi les traduccions directes del japonès. I editorials joves (Asteroide, Impedimenta, Siruela, Atalanta, Acantilado, Contraseña, Alba, Sajalín, Eterna Cadencia), que van servir d’estímul a les clàssiques (Anagrama, Alianza, Alfaguara, Seix Barral o Tusquets, sense oblidar les especialistes en clàssics –Trotta– o poesia –Hiperión–). I citar, a més, les cada vegada més freqüents versions al català, aquesta empresa romàntica que és l’editorial Satori, que publica tan sols literatura japonesa traduïda del japonès. En fi, el Japó i la seva admirable cultura s’han obert camí en la cultura espanyola a través del cine, el manga, l’anime, la música, la fotografia, la gastronomia, el viatge i, naturalment, la creació literària. Encara hi ha tresors per descobrir.
