Qui hi guanya quan el llibre és gratis: la xarxa rere el primer detingut per piratejar a Espanya

El 15% dels espanyols consumeixen llibres descarregats de forma il·legal, però per cada llibre digital adquirit legalment, set es descarreguen de formen gratuïta, vulnerant les normes. ¿Però què amaga aquest gratis? ¿Es tracta d’un mer exemple d’economia d’intercanvi, una altruista manera de compartir l’accés lliure a la cultura, o l’únic que canvia és qui hi guanya diners –ningú relacionat amb la creació– i quants –pocs–? La recent operació del Cos Nacional de Policia a València, en la qual per primera vegada s’ha detingut a Espanya una persona amb una «constant dedicació» al pirateig de llibres electrònics (un cas anterior va afectar una pàgina d’enllaços a sèries), il·lustra com funciona el sistema.   

El detingut a València va ser assenyalat pel Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (Cedro) com un dels més actius uploaders. Adquiria legalment llibres electrònics i rebentava les proteccions anticòpia, o copiava llibres ja crackejats per altres usuaris. «En un sol fòrum d’internet, va pujar de forma il·lícita més d’11.000 aportacions, provocant que més de 400 pàgines dedicades a compartir e-books gratis estiguessin ocupades per totes les obres que pujava», destaca el Grup Antipirateria de la Policia Nacional.

Transferències de servidors

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Bocelli il·lumina el Sant Jordi

L’arrestat, expliquen els responsables de l’operació, pujava els llibres piratejats a servidors de descàrregues (després del tancament del més conegut, Megaupload, no han deixat de créixer alternatives). El perjudici econòmic causat per la seva activitat, sostenen, arriba als 400.000 euros. ¿I el benefici? Segons la Policia, que ha intervingut documentació bancària, el pirata rebia transferències dels gestors dels servidors en funció del nombre d’entrades (aquests, al seu torn, obtenen benefici de la multitud d’anuncis que apareixen durant el procés de descàrrega en els dispositius dels usuaris). En aquesta transacció no apareixen les pàgines de descàrregues que, com al·leguen els seus responsables, ni paguen a qui diposita el contingut dels servidors ni emmagatzemen els continguts il·legals. Encara que també facin negoci com a pont entre els uns i els altres (de nou, amb publicitat pel mig) i segons la llei de propietat intel·lectual vigent puguin ser clausurades si el titular d’un contingut les denuncia. Així que repassem qui són els beneficiaris de l’operació: un particular que pirateja llibres des de casa seva a València, els propietaris de webs d’enllaços, els propietaris de servidors en tercers països i, indirectament, les companyies de telecomunicacions i els fabricants de dispositius lectors.

I recordem qui passa a deixar de veure un sol euro per cada lectura gratuïta: l’autor que ha escrit el llibre (prop del 10% del PVP; una mica més en digital, amb el preu del llibre un 50% més barat que en paper), el distribuïdor i el llibreter digital o físic (el 60% en el llibre físic i una mica menys en el digital), i l’editor (el 30%, d’on surt el seu benefici i la retribució de traductors, correctors, dissenyadors, empreses d’arts gràfiques o serveis digitals...). Un ecosistema econòmic que dóna feina a 80.000 persones a Espanya, i uns ingressos a Hisenda que només en IVA pugen a 100 milions d’euros. I que fins i tot sense pirateria té algunes de les seves baules amenaçades, siguin els llibreters pel mercat digital, siguin els editors per l’auge de l’autoedició.