LA GRAN CITA DEL CINE FANTÀSTIC DE CATALUNYA

Un buf al cor

Denise Castro presenta a Sitges la seva 'opera prima', 'Salvación', un delicat relat vampíric sorgit del màster de cine de l'ESCAC

 

  / PAU MARTÍ

2
Es llegeix en minuts
Julián García
Julián García

Periodista

ver +

De petita, Denise Castro (Barcelona, 1979) va tenir un buf al cor que als 13 anys la va portar al quiròfan en una operació a vida o mort. «Jo llavors era una criatura una mica fosca i volia ser vampira. Seria immortal, no estaria malalta, no m’haurien d’operar. Només dependria de la sang». D’aquella difícil experiència en va sorgir la idea de la seva opera prima, Salvación, projectada ahir a Sitges (avui repeteix a les 17.30 a El Prado) a la secció Noves visions. Un delicat conte sobre la por a la mort i la seva superació a través de la fantasia i l’amor a partir de la trobada en un hospital entre una nena malalta del cor i un jove que li diu que és un vampir i li promet la immortalitat.

    «La gran diferència és que a mi, per desgràcia, no se’m va presentar mai un vampir. ¡Tant de bo!», diu fent broma Castro, visiblement emocionada per poder estrenar el seu primer llargmetratge a Sitges. «És un somni fet realitat perquè jo he crescut aquí. ¡Als 14 anys ja era voluntària!» 

Un màster de cine

Salvación és el primer fruit del nou màster oficial en Cinematografia creat per l’ESCAC. «Ha produït sis pel·lícules a sis directors. El punt de partida eren 30.000 euros sense subvencions i, a partir d’aquí, a la lluita. Nosaltres hem sigut els primers a acabar-la», relata Castro, que es va llicenciar a l’ESCAC el 2002 i que durant aquests anys ha fet publicitat, curts i videoclips, a més de treballar per a l’escola en tasques organitzatives i docents.

    «Ha sigut una mica miracle. Ningú ha cobrat. Tots som debutants. Hi hem posat molt cor, molt amor. El pressupost al final no ha arribat ni a 100.000 euros. La pel·li, per força, és minimalista, però crec que això juga a favor seu», explica la directora. «Espero que la gent la rebi amb curiositat. Per començar, perquè es tracta d’una pel·lícula de vampirs feta aquí i dirigida per una dona. Tant de bo la gent obri la ment i es deixi portar per la història. Perquè Salvación, en realitat, és un drama portat fins al gènere, una història de superació de la por a través de la fantasia», explica.

Notícies relacionades

    Castro es declara fan a mort del cine de gènere. «No concebo la vida sense la fantasia. Des de petita em fascina David Lynch. I directors grans dels 70: Kubrick, Cronenberg, De Palma, Polanski...» ¿I quines són les seves pel·lícules favorites de vampirs? «Sóc molt fan del Dràcula de Coppola, de L’ànsia de Tony Scott, i de Vampyres i Las hijas de Drácula de José Ramón Larraz». Per ara, en aquest Sitges 2016 ha vist Inside, de Miguel Ángel Vivas; Proyecto Lázaro, de Mateo Gil, i Shin Godzilla («m’encanta Godzilla»). «Ara no estic per res, només per Salvación, però quan acabi... no paro». 

Veure la pel·lícula a la cartellera