Bikimel, morir per tornar a néixer

Tot just un any després de llançar el seu tercer disc, Morir d’un llamp, Vicky de Clascà, Bikimel, estrena nou repertori: una dotzena de cançons, la majoria compostes a partir de poemes d’autors que considera «purs i radicals, amb un punt pun-kie». Autors com el recentment desaparegut Carles Hac Mor, al poemari pòstum del qual, No ben bé, ha recorregut per titular el nou cançoner, que mostrarà avui a Jamboree (20.00 i 22.00 h) i el pròxim 4 de novembre a la Casa Elizalde.

No ben bé reflecteix la singular mirada d’Hac Mor a l’art. «Es refereix al fet que qualsevol cosa que hagis creat al minut següent es pot transformar en una cosa nova. Un concepte dadaista que ell portava a la màxima expressió. Defineix el que és la vida», explica Bikimel, que ajusta aquest enunciat a la pròpia obra d’Hac Mor («ell ens ha deixat, però no del tot, perquè queda el seu llegat») i als seus nous recitals. «No es basen exactament en el meu repertori establert, ni actuo amb la meva banda, ni les lletres són meves», apunta. Però fa seva la seva recerca «del que mou l’art i fa que estigui viu, matant-lo a cada instant perquè torni a néixer».

COMPLICITATS POÈTIQUES / El repertori inclou adaptacions de Joan Brossa, de Federico García Lorca i de dues veus poètiques contemporànies, Dolors Miquel i Maria Cabrera, així com un parell de peces amb text propi i repesques de Joan Vinyoli (de Morir d’un llamp). Aquí hi ha una voluntat de mostrar la poesia com una expressió moderna i palpitant. «Actualment existeix una escena poètica molt viva a Barcelona, amb diverses generacions que conviuen i se citen en locals com l’Horiginal», destaca. Obra nova «al voltant de l’existència o el desamor», a la qual, com en altres temps, els cantautors moderns es poden acostar sense por. «Si aquests poemes poden enriquir el nostre món i nosaltres podem fer-los una mica més populars haurà valgut la pena», reflexiona l’autora de L’espantaocells.

CANVI DE REGISTRE MUSICAL / La nova aventura va acompanyada d’un canvi de registre musical: del context folk de treballs anteriors a un so «minimalista», de la mà de Xavi Lloses, assentat en el piano i el sintetitzador. «I és possible que quan el gravem hi afegim cordes», anuncia. Un gir «bastant radical», estima, que l’aparta del que fins ara sabíem d’ella. «Ja amb Morir d’un llamp tenia ganes de treballar amb sintetitzadors, amb un so més aeri, però érem una banda i les cançons eren molt folk. Em vaig quedar amb les ganes», confessa Bikimel, que gravarà aquest repertori en els pròxims mesos.

La cantautora de Bellaterra planeja a la vegada un altre disc, aquest amb cançons completament seves. Davant les dificultats de la professió musical, ¿doblem l’aposta llavors? «Bé, a vegades se t’acumulen les idees i, més enllà de com estigui el panorama, els que fem cançons no sabem quedar-nos amb els braços plegats».