Bigas Luna, de prop

Bigas Luna feia cine. I pa. I l'amor. I estimava la seva família i els seus amics. I menjava. I bevia. Però, sobretot, el que feia Bigas Luna era viure. Esprémer la vida i no prendre's res gaire seriosament. 'Bigas x Bigas' -vídeo diari presentant al festival de Sant Sebastià- ret homenatge al cineasta català, que va morir el 2013 als 67 anys víctima d'un càncer. "Li dec moltes coses. Per començar, una carrera i una dona", confessa Javier Bardem, que el dia que es va casar amb Penélope Cruz li va enviar un missatge al director dient-li: "Gràcies per portar-nos per aquest camí". El Brando del Monegro i la Perla del Monegrillo s'havien enamorat molts anys abans, sota el toro d'Osborne de 'Jamón, jamón'. 

 

Bardem -productor de la pel·lícula- ho afirma a Sebastián, assegut davant un plat de pernil ibèric, pa, tomàquet i oli. Molt Bigas Luna. Cal disfrutar del menjar. L'intèrpret espanyol més internacional somriu al recordar com el director li va donar les seves primeres oportunitats en cine, donant vida al mascle alfa, a l'espanyol que fa les coses "per collons". 

 

ALLS, PORCS I CULS

"A 'Jamón, jamón' em va demanar que fiqués alls pel cul a un porc. Fins a quatre n'hi vaig posar. I com que ell seguia dubtant de mi, li vaig acostar el dit al nas i a l'ensumar-lo em va dir que sí, que ja no fèiem més preses", recorda rient, imitant la seva veu. En el seu següent treball junts, 'Huevos de oro', li va oferir una de les lliçons més importants de la seva carrera. "Rodàvem una escena. Jo em vaig posar molt nerviós, vaig cridar i li vaig dir que la vida en això. Em va mirar i em va demanar que em relaxés, que només estàvem fent una pel·lícula. ‘Per Déu, és cine’, em va dir. Tenia tota la raó".

 

'Bigas x Bigas' neix de l'interès de Carles Sans (Tricicle) i de la viuda del cineasta, Celia Orós, que eren conscients de la quantitat d'autogravacions casolanes realitzes durant molts anys pel director de 'Yo soy la Juani'. Aquelles gravacions casolanes s'han convertit ara en una pel·lícula. En les imatges es veu el Bigas Luna més pròxim, el més familiar, el més amant dels gossos, el més obsessionat amb el pit femení (va gravar Aitana Sánchez-Gijón alletant el seu nadó), el més golafre, el més tranquil, el més divertit. 

AMANSINT PAN

"Ell està entre els meus savis de capçalera. Tenia els peus a terra i et deia: 'estàs viu ¿què més vols?' És cert que hi ha molta gent que les passa putes. Però Bigas tenia aquell do per a encomanar-te el seu entusiasme per la vida”. La pel·lícula, de fet, no només mostra les entreteles de rodatges com 'Son de mar' sinó la faceta més casolana i agrest del cineasta, als capdavant d'un hort en la masia de Tarragona en la qual vivia o obrint el forn de llenya per fer fornades de pa i disfrutar-ne després amb els seus amics i un bon got de vi.

 

Pioner a fer les maletes i rodar als EUA, ('Angoixa', 1986), Bigas era "un paio que podia anar a un polígon industrial i al festival de Cannes. Sabia estar. No conec ningú en el món del cine que parli malament d'ell. Ni un tècnic ni un actor. Ningú. I això que era dur rodar amb ell", comenta Jordi Mollà ('Son de mar'). "Una vegada em va demanar tenir una cara terrible d'empipament i tristesa. Jo no sabia què fer i vaig agafar un cinturó i me'l vaig posar al coll ben apretat. M'ofegava però l'escena va sortir perfecta. Quan vam acabar em va preguntar com ho havia fet", recorda Mollà, que igual que Bardem, imita a la perfecció la veu del director.

Notícies relacionades

'Que Dios nos perdone' sacseja Sant Sebastià

Nely Reguera: "No entenc un món de bons i dolents"

 

Bardem té gravada a foc la imatge del cartell de 'Huevos de oro', que precisament va competir a Sant Sebastià el 1993. "Em va posar davant de la càmera i em va dir que em toqués els ous. Jo ho vaig fer, és clar. I em va mirar i em va dir que ja tenia el cartell. Quan es va estrenar a França tots els Camps Elisis estaven inundats d'aquella imatge". Fi de l'entrevista. I del plat de pernil.