Bruce Springsteen fa memòria musical

Bruce Springsteen ha publicat diversos discos antològics, però mentre volums com ‘Greatest hits’ (1995) o ‘The essential Bruce Springsteen’ (2003) primaven ‘hits’ i cançons bandera, ‘Chapter and veure's’ llueix un altre tipus de coartada: el recorregut autobiogràfic a través de peces que, al seu parer, expliquen més a fons la seva carrera, sense aturar-se exclusivament en els pics comercials. I amb el ganxo de cinc cançons inèdites, totes elles dels seus primers temps pre-E Street Band.

‘Chapter and verse’ sortirà el dia del seu aniversari, el 67è, el 23 de setembre, cosa que reforça si es pot aquesta vinculació del llançament amb el seu calendari íntim. Aquesta edat sembla col·locar-lo en una talaia des de la qual es veu capaç de fer coses que mai havia fet: explicar, per fi, la seva història al llibre autobiogràfic ‘Born to run’ (que veurà la llum quatre dies després) i permetre la publicació, també per primera vegada, de cançons gravades abans del seu àlbum de debut, ‘Greetings from Asbury Park, N. J.’ (1973). Material tècnicament imperfecte, que el mostra encara sense una identitat definida, en construcció.

LA CLAU DE L'UNIVERS

El disc segueix un recorregut cronològic a partir d’aquells cinc rescats, l’últim dels quals, la peça acústica 'Henry boy', enllaça amb la ja coneguda 'Growin’ up', inclosa en el primer treball. Una recreació, aquesta, de l’esperit de rebel·lia juvenil i de l’imaginari literari que vindria després: «I juro que vaig trobar la clau de l’univers en el motor d’un vell cotxe aparcat», canta en el seu clímax.

A partir d’aquí, 11 peces més, totes conegudes i que simbolitzen alguns aspectes transcendents de la seva trajectòria. El realisme màgic de '4th of July', 'Asbury Park (Sandy)', al voltant del decadent «petit Edèn» de Nova Jersey, l’èpica guanyadora de 'Born to run' i les turbulències rabioses de Badlands. Les misèries de 'The river' i l’onírica carta de 'My father’s house', de l’acústic 'Nebraska' i a l’ombra de Hank Williams. I el crit de guerra antibel·licista de 'Born in the USA'.

Els extrems de la mitjana edat, de la crisi de parella de 'Brilliant disguise' a la il·lusió de 'Living proof', inspirada pel naixement d’Evan James. 'The ghost of Tom Joad' i el seu paral·lelisme amb la nova immigració, i 'The rising', amb les sirenes d’alarma de l’11-S. I culminant el cicle, la contemplació feliç de 'Long time coming' i aquest 'Wrecking ball' que representa la destrucció per tornar a construir, encarnada en la demolició, el 2009, del Giants Stadium.

Tota una vida, o potser moltes. I, per als fans, cinc cançons inèdites que centren les mirades. Són les següents:

‘BABY I’ Obre el disc un Bruce de només 16 anys ple de passió i cert rancor: «Nena, ja no necessito els teus tendres petons», «tinc algú millor que tu, algú sincer». Canta al capdavant de la seva primera banda de joventut, The Castiles, firmant la composició amb el seu guitarrista rítmic, George Theiss. Rock de garatge furiós amb una dramàtica tornada de ressons beat. Encomanadís. És la presa més antiga de l’antologia, gravada el 2 de maig de 1966.

‘YOU CAN’T JUDGE A BOOK BY ITS COVER’ El clàssic de Willie Dixon, abordat, entre altres, per Bo Diddley. Una andanada de rhythm’n’blues grinyolant, amb un orgue canyer, en què costa reconèixer el timbre vocal del Boss. La cançó és una advertència que no hem de jutjar les coses per la seva aparença, apel·lant així a l’autenticitat, un futur clàssic springsteenià. Una presa tardana de The Castiles, registrada el setembre de 1967.

‘HE’S GUILTY (THE JUDGE SON)’ Gravada per la següent banda de Springsteen, Steel Mill, amb un parell de futurs E streeters, Danny Federici i Vini López. Una robusta peça blues rockera apuntalada en una guitarra estrident i que introdueix dinàmics diàlegs entre la veu solista i uns cors amb humor negre. Ressonàncies soul i un punt de desvari que pot fer pensar en certs trams de la futura Rosalita. La figura del jutge irromprà en altres cançons del Boss, des de 'The river' fins a 'Johnny 99'.

Notícies relacionades

Springsteen revela que va patir una depressió al complir els 60 anys

El concert de Springsteen a Barcelona, disponible a la web del 'Boss' el 15 de juny

‘BALLAD OF JESSE JAMES’ Mig temps cabalós, que dura cinc minuts i mig i que entronca amb certes composicions riu dels dos primers discos, aportant aquí reflexos del rock del sud en els cors i la slide guitar. És la Bruce Springsteen Band i inclou el piano de David Sancious. La veu sona molt més reconeixible. Bruce, dotant d’èpica un personatge de la cultura popular americana. La cançó ha circulat en gravacions pirates també amb el títol de 'Don’t you want to be an outlaw?'.

‘HENRY BOY’ Springsteen a soles amb l’acústica, que rasca furiosament per emfatitzar el relat d’un noi que sembla despertar-se davant la vida, simbolitzada pel paisatge humà de Nova Jersey. Una de les moltes que va compondre el 1972, en el seu format de maqueta. Lletania torrencial, una mica opaca, que va interpretar en l’època i que va inspirar l’etiqueta de 'nou Dylan'. D’aquesta tanda de demos surt la següent peça de 'Chapter and verse', la versió acústica de 'Growin’ up', ja coneguda després de la seva incursió en la capsa 'Tracks' (1998).