Carme Riera i l'arxiduc hippy de Mallorca

“Molts dels hippies eren nens de casa bona; 'pijos' convertits, perquè si no... difícil ho tenien”, comenta Carme Riera, fent un símil entre els integrants del moviment dels 60 i el personatge de la seva novel·la, l'arxiduc Luís Salvador d'Habsburg. Sí, el membre de la Casa dels Àustries també va decidir fer la maleta al segle XIX i llançar-se a l'aventura (sense renunciar a la suculenta paga de la Corona). Una història amb Mallorca per escenari que ara l'escriptora barreja amb ficció literària al seu llibre 'Les darreres paraules' (Edicions 62)

La relació que ha mantingut en els últims anys l'autora mallorquina amb el cosí de l'emperadriu Sissi ha anat més enllà d'una simple documentació històrica. Si bé alguns podrien haver aprofitat per escriure una tesi doctoral amb el material acumulat, Riera es va deixar portar per "la veu de l'aristòcrata" que ressonava al seu interior. Va decidir escriure 'Les darreres paraules' i va acabar guanyant l'últim premi literari important que li faltava: el 'BBVA Sant Joan'.

LES MEMÒRIES DE L'ARXIDUC

El títol de l'obra no és en va. L'escriptora va adquirir el manuscrit original en què Luis Salvador d'Habsburg va fer el seu reflexió vital en els seus últims dies, i després de traduir-lo de l'alemany amb l'ajuda d'una mallorquina (és clar), va iniciar la redacció del llibre, on narra les interioritats d'un personatge avançat a la seva època. Algú que lluny de voler dormir en un llit de palau preferia el terra de la seva llar a Mallorca, encara que sempre sota moltes mantes.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Reconegut a l'illa balear com l'impulsor del turisme a la zona, l'Habsburg va transformar una excursió per observar escarabats autòctons en tot un reguitzell d''affaires' amb les dones de l'illa. Una història que acabaria desembocant en suposats fills bastards que encara reclamen herències, que no es correspon amb la presumible impotència del suposat pare (¿era intermitent?). Però si la biografia de l'arxiduc és molt popular a Mallorca, fins ara no havia traspassat els límits que l'envolten.

LA CONCEPCIÓ DE LA BELLESA

La costa escarpada que no gustaba gens a Josep Pla era precisament la que anys abans havia enamorat l'arxiduc. Fins i tot va ser l'aristòcrata qui va canviar la forma de veure l'illa de els seus habitants. "Si abans de la seva arribada els mallorquins presumien de s’Olla pels seus tarongers i la vall frondosa que aportava collites" -explica Riera-, "l'obsessió d'ell pel paisatge els va fer canviar la concepció de la bellesa". “Un paisatge dur en què no deixava talar ni un arbre, pel seu amor a la naturalesa", explica. "Ara els miradors que va fer construir estan abarrotats, amb 500 persones mirant la posta de sol i fent-se 'selfies'”. Unes consideracions que Riera trasllada a la psique del seu noble: "L'arxiduc no hauria permès, em sembla, ni la massificació ni la 'balearització'".