Històries de 'Joc de trons' (19): "Morir habemos"

La desemparada Arya Stark aconsegueix ser admesa al temple del Déu de les Moltes Cares a Braavos després d’entregar una moneda i recitar una salutació en alt valiri (que vindria a ser com el llatí clàssic de l’univers creat per George R. R. Martin) i que és tan comú en aquelles terres com l’'Ave Maria Puríssima. Valar Morghulis' (Tots els homes han de morir), que ha de ser respost amb un 'Valar Dohaeris' (Tots els homes han de servir). Pel seu contingut més aviat recorda l’expressió llatina Memento mori (recorda que has de morir) que es murmurava durant el triomf als generals romans i que s’utilitza en les manifestacions artístiques que serveixen per recordar la fugacitat de la vida terrenal. O l’única salutació permesa als monestirs cartoixans on impera el vot de silenci: 'Morir habemos', que ha de ser contestat amb un 'Ya lo sabemos'.

Notícies relacionades

Històries de 'Joc de trons' (9): foc grec i foc valyrià

Històries de 'Joc de trons' (10): Targaryen i Estuards, pretendents d'ultramar

    En aquest temple Arya hi ha uns homes tan silenciosos com els cartoixans però que recorden la secta dels assassins del Vell de la Muntanya. L’escissió del xiisme ismaelita que entre els segles XI i XIII es va refugiar en castells com el d’Alamut des del qual partien per matar els seus adversaris. No obstant, a aquests hashashin, fumadors d’haixix, més aviat els esperaven recompenses hedonistes que sacrificis austers.

    Així que el temple imaginat per Martin té components de l’espiritualitat oriental. Part de l’entrenament d’Arya és aniquilar la seva identitat i pensar en si mateixa com ningú. Un camí similar al buidatge i l’anul·lació del jo de l’espiritualitat zen, i un règim similar al dels dojo, les escoles d’arts marcials i d’espiritualitat guiades per un mestre. Això si ens posem seriosos. Si ens ho prenem de broma, ens podria venir al cap el 'dar cera, pulir cera' de 'Karate Kid'.