Històries de 'Joc de trons' (10): Targaryen i Estuards, pretendents d'ultramar

La descendència d’un rei deposat, exiliada al continent separat per un braç de mar, conspira per desembarcar amb un exèrcit, reunir els seus seguidors, que anhelen el seu retorn, i recuperar el tron que li correspon. ¿Joc de trons i Daenerys Targaryen? Sí. Però molt abans, la història dels pretendents Estuard al tron d’Anglaterra, que ressona en els llibres de George R. R. Martin.

Notícies relacionades

Històries de 'Joc de trons' (9): foc grec i foc valyrià

Històries de 'Joc de trons' (11): és dur ser bastard

    El 1688, el rei d’Anglaterra i Escòcia Jacob II és deposat i marxa a l’exili francès. Allà rep protecció de Lluís XIV i els seus seguidors intenten el seu retorn i el dels seus descendents en les successives rebel·lions jacobines. El seu fill Jaume, el Vell Pretendent, i el seu nét Carles, el Jove Pretendent, intenten desembarcar amb l’ajuda francesa o espanyola unes quantes vegades. Els únics dragons dels Estuard eren els soldats de cavalleria amb aquest nom, i no tenien a les seves ordres salvatges dothrakis, sinó els encara més hirsuts i no menys violents clans de highlanders fidels a la seva casa. No els va anar gaire bé i després del seu últim desembarcament, el 1745, el Jove Pretendent (el Bonnie Prince Charlie, sobrenom menys ressonant que Daenerys Filla de la Tempesta, la que No Crema, Trencadora de Cadenes, Mare de Dragons, etcètera) va haver de tornar a França disfressat de dona.

    Però aquí no hi ha espòilers; no vaticinem que els Targaryen acabin com els Estuard. A la història d’aquests hi hauríem d’afegir altres invasors d’ultramar, dos Guillems i una Maria, que sí que van aconseguir el tron, i la història l’escriuen els vencedors (i a vegades els novel·listes). Guillem I el Conqueridor també va salpar el 1066 des de França per succeir el seu cosí i Maria II i Guillem III van sortir d’Holanda amb 15.000 soldats per prendre-li el 1688 el tron a Jacob II, respectivament mig germà i cunyat. El canal de la Mànega ha vist passar més flotes invasores que el mar Estret de Martin.