Mor Dolores Vargas 'La Terremoto', pionera absoluta del flamenc pop

Va començar aviat i va deixar els escenaris també aviat. Allunyada de l’aparador artístic des de feia més de tres dècades, Dolores Vargas, la Terremoto, va morir als 80 anys diumenge passat a l’Hospital General de València, on feia diverses setmanes que estava ingressada. Visceral 'bailaora' i cantant. 'Coplera', rumbera i pionera absoluta del flamenc pop, va gravar infinitat de cançons, entre elles una amb un èxit que ha transcendit generacions: el mític 'A-chi-li-pú'.

Estiu funest per a l’art 'jondo', perquè, tot i que la Terremoto s’associï a les discoteques que abarrotava als 70, transpirava flamenc cantés el que cantés. Va començar com a 'bailaora' a l’ús i sempre va dir que ballar era el que més l’omplia. De la mateixa manera que es va atrevir amb les més revolucionàries fusions musicals abans que ningú, va incorporar viscerals moviments escènics; com quan girava el braç estès sobre si mateix en rotund remolí.

GERMANA DEL PRÍNCIPE GITANO

Des de feia temps vivia amb la seva filla a la localitat valenciana de Xirivella, on ha sigut enterrada. Però María Dolores Castellón Vargas va néixer a Barcelona, el 16 de maig de 1936. Filla de gitanos catalans dedicats a la venda itinerant d’alfombres i germana d’Enrique Vargas, 'el Príncipe Gitano'. Quan ell era una grandíssima estrella i ella només tenia 11 anys, va debutar en la seva companyia. I a ella estaven dedicats els famosos versos amb què comença 'El porompompero': «'El trigo entre todas las flores / ha elegido a la amapola / y yo elijo a mi Dolores / Dolores, Lolita, Lola'».  Va ser el seu germà qui va estrenar aquesta cançó tan popular i va suggerir als seus autors homenatjar-la a ella.

Llavors la Terremoto ja triomfava per si mateixa. Fins i tot va arribar a actuar en un dels espais de més audiència de la tele nord-americana, l’'Ed Sullivan show'. Acabada de casar, amb només 16 anys, se’n va anar a treballar a Cannes i després a Nova York per a una breu estada que es va convertir en 18 mesos per tot el continent. El seu marit, José Castellón, era cosí seu, i també el seu guitarrista i un dels seus principals compositors, coautor entre moltes altres de l’'A-chi-li-pú'. Va ser després de la seva mort a mitjans dels 80 quan ella es va retirar.

Després de la seva precoç aparició cantant 'Las chufliyas de Tu-qui-ti' a compàs de 'tanguillos', molts la van comparar amb Lola Flores. Curiosament, va ser Dolores Vargas qui va estrenar la copla 'A tu vera'. I si la Faraona hi va influir, ella va influir en Rosario Flores: artísticament és quasi com si fos filla de la Terremoto i mai ho ha ocultat: fins i tot versionava l’A'-chi-li-pú' en les seves primeres gires. Als anys 50, Dolores Vargas va viatjar sempre pel costat més flamenc de la copla. Va ser ella qui va estrenar els 'Tientos del cariño ciego' que amb tant èxit ha recuperat Miguel Poveda. I aquell 'Compañero' que es va identificar després amb Marifé de Triana. I el 1959 va gravar el referencial disc 'Furioso!' amb Sabicas.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

A principis dels 60, no va dubtar a decantar-se per la rumba més trepidant i acostar-se als ritmes forans de moda, amb cançons com 'Caracoles twist' i el txa-txa-txa 'El tío, tío'. De finals d’aquesta dècada és la seva adaptació de 'La piragua' que avui sona a visionari hip-hop caló, terreny en què va anar encara més enllà amb 'Anana hip'. Tota una canonada funk que va arribar en la cresta de l’onada, després de gravar 'A-chi-li-pú' el 1970 i convertir-la en cançó de l’estiu de l’any següent.

Sobre l’escenari feia honor al seu sobrenom. El terra semblava tremolar sota els seus peus. Encara impressona veure-la en actuacions televisives i potser per això és l’artista que ha sigut rescatada en més capítols diferents de l’actual espai 'Cachitos de hierro y cromo'. El 1974 va estar a punt d’anar a Eurovisió amb la cançó ¡Macarrones caldosos, però al final hi va anar Peret'. Amb ell, per cert, van voler que actués un cop retirada, quan ja només cantava a l’església. Va rebre ofertes milionàries que sempre va rebutjar.