ESTRENA DE CINE

Bourne, Jason Bourne

La saga protagonitzada per Matt Damon encarna un nou model d'espia, que és un heroi de cine d'acció més pròxim que James Bond

Tràiler de ’Jason Bourne’ (2016) / periodico

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Just quan la saga de James Bond semblava a punt d’esgotar-se, va sorgir un nou model d’agent secret que s’encarregaria de reformular les regles del gènere i de connectar amb la sensibilitat del segle XXI. Així, Jason Bourne va néixer de la paranoia i la por generats arran dels atemptats de l’11 de setembre. Ara l’enemic no tenia cara i sí molts tentacles, era a tot arreu.

El vam veure per primera vegada flotant enmig de l’oceà. Perdut, desorientat i sense memòria, amb una necessitat impetuosa de conèixer la seva identitat. Aquesta fragilitat de Bourne dintre d’un entorn amenaçador disposat a aniquilar-lo va ser segurament una de les claus fonamentals perquè connectés amb una nova generació d’espectadors que intentaven identificar-se amb un nou prototip d’heroi de cine d’acció molt més humà i pròxim a les preocupacions i els dubtes de l’home contemporani.

Han passat 14 anys des que Doug Liman va coronar Matt Damon com l’espia desmemoriat i en perpètua fuga, fins i tot de si mateix, Jason Bourne a El cas Bourne (2002) i divendres passat es va estrenar en les nostres sales la cinquena entrega, que porta per títol, per primera vegada, el nom complet del protagonista. Perquè ara Jason Bourne se’n recorda de tot i busca venjança.

«Bourne és un heroi complex en un món esbojarrat. El panorama ha canviat molt des que vam abandonar el personatge el 2007», va explicar Matt Damon durant el seu pas per Madrid per presentar la pel·lícula. «En aquesta ocasió volíem fer-nos tot un seguit de preguntes al voltant dels beneficis i els mals que comporta l’espionatge tecnològic. És important per a la democràcia establir els drets i les llibertats individuals i preservar-los».

SNOWDEN I ASSANGE

Així és. El nou Bourne és fruit de l’era posterior a Edward Snowden, de les filtracions de Julian Assange i de les males pràctiques portades a terme en els programes de vigilància pel Govern nord-americà. «És molt important lluitar contra el terrorisme mundial, però sense atacar els pilars de la integritat i la privacitat de les persones», va afegir Damon.

El personatge de Bourne sembla adquirir un nou sentit en cada una de les seves pel·lícules, perquè els mals que amenacen la societat muten i prenen formes diferents. «Si Donald Trump es convertís en president, ni tan sols Bourne podria salvar el món», va dir l’actor, mig en broma, mig de debò.

A més a més del carisma que Damon ha demostrat a l’hora de perfilar el seu personatge, un dels grans artífexs de l’èxit de la saga recau en el director que se’n va fer càrrec a partir del segon capítol, Paul Greengrass. Per això, Damon es va negar a tornar a posar-se davant de la càmera si no era a les ordres del qui ha acabat convertint-se en el seu gran amic i còmplice. I per això hi va haver un intent, amb poc èxit, de continuar la franquícia sense tots dos a través d’ El legado de Bourne, protagonitzada per Jeremy Renner.

Notícies relacionades

«No és que no confiés en altres directors per fer-se càrrec de la saga. Però va ser Paul qui la va dotar d’un nou sentit, li va donar un autèntic nervi. Sap el que fa, l’entén a la perfecció i no la puc imaginar sota cap altra batuta», va argumentar Damon.

SANG NOVA

Una de les novetats d’aquesta entrega és la incorporació d’Alicia Vikander, recentment guardonada amb l’Oscar a la millor actriu de repartiment per La chica danesa. En la pel·lícula, simbolitza els nous temps dintre de l’agència d’intel·ligència. «Hi ha una nova generació molt preparada disposada a agafar el relleu i remenar les cireres –va explicar la intèrpret–. Que té la capacitat d’enfrontar-se als nous reptes que comporta el nostre present». Mentrestant, Greengrass i Damon segueixen explorant la realitat i buscant camins nous perquè Bourne segueixi viu. De moment, ja és una icona que ha passat d’heroi tràgic d’aquesta època en què vivim a ser un símbol revolucionari en la seva lluita contra el sistema.