Les 5 claus de l'èxit de Rihanna

Robyn Rihanna Fenty, àlies Rihanna, ha deixat una empremta tan gran en la cultura pop que es podria pensar que fa més temps que hi esà ficada del que realment fa. El maig passat va empatar amb Michael Jackson com a tercera artista amb més èxits de 'top ten' als Estats Units en tota la història de la música, però, en realitat, només fa poc més d'una dècada que va debutar (amb el single ‘Pon de replay’) i només té 28 anys. Gens malament.

Rihanna va arribar als Estats Units el 2004 de la mà de dos productors, Evan Rogers i Carl Sturken, que la van veure cantar a Bridgetown (capital de Barbados) i van saber veureen ella una futura estrella. Un altre segell la va rebutjar, però Def Jam (llavors presidit per Jay Z) va retenir Rihanna i el seu advocat durant 12 hores fins que hi va haver un contracte firmat.  

La resta, com se sol dir, és història. Història de ritme imparable. El citat ‘Pon de replay’, que aprofitava els orígens caribenys de la cantant, va ser el primer 'hit' d'una llista infinita: ‘SOS’, ‘Umbrella’, ‘Rude boy’, ‘Only girl (in the world)’, ‘We found love’, ‘Diamonds’ o, fa menys, ‘Work’, el seu tercer duet amb Drake.

La sinuosa ‘Work’ és el més semblant a un 'hit' directe que inclou ‘Anti’, el disc que Rihanna va publicar, per fi, el gener passat després de gairebé un any i mig de promeses. Segons el seu mentor Jay Z, el disc va requerir més temps que del que és habitual perquè ella volia que fos “perfecte”. Sense acabar de ser-ho, l'àlbum ha sorprès gratament pel seu so atmosfèric i melancòlic, fins i tot psicodèlic, a l'altura d'aquesta adaptació del ‘New person, same old mistakes’ de Tame Impala.

A joc amb aquest disc més íntim, la gira mundial d'‘Anti’ proposa, segons sembla, un espectacle en què no importa tant el pur artifici com la música. I la nuesa és menys literal que espiritual. Dijous es podrà descobrir al Palau Sant Jordi (21.30 hores) l'abast de la proposta, en una actuació única a Espanya. Com a escalfament, repassem les claus de l'èxit de Rihanna, una estrella de cinc puntes:

LA VEU

LA VEU

En el seu primer disc, ‘Music of the sun’ (2005), una mica oblidat i que va publicar amb només 17 anys, Fenty entonava melodies agradables amb cadències vocals reggae i dancehall. A mesura que la seva imatge es va anar endurint (a partir de l'àlbum del 2009 ‘Good girl gone bad’, ‘La bona nena es torna dolenta’), també ho va fer la seva veu, per guanyar una autoritat inesperada.

I una potència nuclear: gairebé ningú hauria apostat perquè aquella noia de veu dolça acabés exhibint un raig de veu èpic en himnes de ball com ‘Only girl (in the world)’ i ‘Where have you been’. La seva veu sorprèn, encara, avui dia: a la recent ‘Higher’ vola més alt del que ho hauria de fer i es tensa i es trenca de manera emotiva. Així és la Rihanna de nova era, més real que mai.

---

LA IMATGE

LA IMATGERihanna ha definit el seu estil com “una extensió de la meva música”. I a mesura que la seva producció musical s'ha tornat més atrevida, també ho ha fet la seva imatge. En els primers anys de carrera es va ajustar bastant als cànons de princesa pop, però a l'altura de ‘Good girl gone bad’ va optar per un 'look' més arriscat i sexualitzat que l'ha definit fins ara.

No hi ha un clar 'estil Rihanna', sinó més aviat una actitud: si alguna cosa m'agrada, ho tiro endavant, sense demanar disculpes. Un clàssic molt comentat va ser aquell vestit transparent amb cristalls de Swarovski que va lluir als premis CFDA del 2014. “Després d'això, vaig pensar, d'acord, no ho podem fer durant un temps”, va dir en una entrevista. “Res de mugrons, res de rotllo sexi, o es convertirà en un 'gimmick', un truc”. Però al recent vídeo de ‘Kiss it better’ es recargolava sota seda transparent.

---

LES CANÇONS

LES CANÇONSFins i tot el millor fan admetrà que els àlbums de Rihanna no són rodons. El recent ‘Anti’, encara que divers en estils, mostra el respecte de l'artista pel format llarg, una voluntat d'anar més enllà del 'hit' frontal, però fins ara el seu fort eren els 'singles'; quan publiqui, algun dia, un recopilatori amb tots, serà tan brillant com ‘The immaculate collection’ de Madonna.

‘Umbrella’, que va ser rebutjat pel segell de Britney Spears, està considerat amb justícia un clàssic entre clàssics. Després va arribar una ratxa d'encerts, com ‘Don’t stop the music’ amb 'sample' de Michael Jackson, les seves aliances dance amb Calvin Harris (mai millor que quan grava amb ella) o la gegantesca balada ‘Diamonds’, banda sonora d'una memorable escena de fraternitat femenina en el drama francès ‘Girlhood’.

---

LA POLÈMICA

LA POLÈMICAEncara que no sembli buscar-les a consciència, Rihanna s'ha vist ficada en alguna controvèrsia, més producte aparent de la seva honestedat i falta d'interès per l'opinió majoritària que d'un conscienciós pla de màrqueting. Després de patir una agressió a mans del seu nòvio Chris Brown, va publicar un single, ‘Russian roulette’, en què no condemnava el maltractador sinó que definia l'amor com un joc perillós.

La provocació (o potser això, l'honestedat brutal) va anar més enllà uns anys després amb ‘Nobody’s business’, col·laboració amb Brown en què Rihanna cantava “sigues sempre el meu noi, jo sempre seré la teva noia / Assumpte de ningú, no és assumpte de ningú”. Fenty va tornar a sortir breument amb Brown i va demanar que aixequessin l'ordre d'allunyament que impedia al cantant de R&B estar a menys de 30 metres d'ella.

---

EL SENTIT DE L'ESPECTACLE

EL SENTIT DE L'ESPECTACLERihanna ha visitat Barcelona dues vegades més: el 2011, amb el luxuriós ‘Talk that talk’ acabat de sortir del forn, i dos anys després per presentar ‘Unapologetic’. En els dos casos va portar un espectacle d'alt component teatral i no pocs condiments sexuals. En la seva crònica del primer, Jordi Bianciotto parlava en aquestes pàgines de “plataformes mòbils, pantalles circulars en evolució aèria, canons de tanc pintats de color rosa…”. 'La vie en pop'.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

No es pot esperar aquest desplegament en la gira ‘Anti’, descrita com a minimalista en el seu dispositiu escènic i visual i, segons sembla, amb una Rihanna que porta menys llenceria que roba ampla d'aroma apocalíptica, una mica en la línia de la marca Yeezy de Kanye West. Però sí que es pot esperar, segons diuen les ressenyes, bastanta emoció pura, cosa que tampoc està malament.

A sota, el vídeo de ‘Stay’, cançó d'inici d'aquesta gira, que incloïa un concert a Niça el 14 de juliol que va ser suspès per l'atac terrorista a la ciutat de la Costa Blava.