Ferran Sáez, contra les tonteries 'mainstream'

A l’entrada sistema d’aquest llibre, Ferran Sáez Mateu (la Granja d’Escarp, 1964) constata que els sistemes filosòfics del segle XIX naixien per compensar les deficiències higièniques. En ple segle XXI, les idees poden ser ordenades de forma més adequada gràcies al recurs atzaroso del diccionari, que en diu breviari.

Encara que Estranya forma de vida no exposi un sistema, no és difícil detectar una jerarquia. A la cúspide hi ha tres conceptes negatius, amb unes variants que el llibre entrellaça en diferents àmbits: les masses, la vulgaritat i «la immensa catàstrofe intel·lectual anomenada romanticisme». Després de llegir el breviari, entenc que si li fascina la viola de gamba no és només per la riquesa dels harmònics, també perquè simbolitza com era la música abans de les audiències massives.

Estranya forma de vida, que manté un delicat equilibri d’observacions, somnis, pensaments, cites, episodis històrics, exercicis literaris, boutades i records, es llegeix amb plaer. Primer, perquè està escrit amb gràcia, és precís, imprevisible i juganer. Segon, per la provocació sistemàtica (ara sí), entesa tant com l’exposició de reflexions sòlides però poc habituals com l’estranyesa amb què l’autor presenta fenòmens que vivim cada dia. En aquest sentit, no és casual que un dels substantius més utilitzats al llibre sigui «imbecil·litat».

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

FRANCTIRADOR / Sáez Mateu assegura que el nazisme és el primer moviment vinculat a la mentalitat alternativa, és a dir, al naturisme, l’orientalisme i l’esoterisme. Detractor de la cultura pop com a compendi de la massificació decadent del romanticisme, condemna tendències tan consolidades com la dieta mediterrània, la vehemència assembleària, el discrepant professional, l’avantguarda subvencionada, l’escepticisme banal, les xarxes socials, l’homeopatia, el turisme i l’esport.

No agradarà als avis que es consideren més joves i rebels que els seus néts, però complaurà als detractors del gregarisme i les tonteries mainstream. L’autor, doctor en filosofia, és un dels últims anarcoliberals de Catalunya (Valentí Puig en seria l’altre). Si no recordéssim el setge de Sarajevo, li podríem aplicar un terme que fa dècades era un elogi intel·lectual: franctirador.