L'Stonehenge espanyol, elegit Patrimoni de la Humanitat

Estudis, mesuraments, correcions en els apunts i tornar a començar. L’arqueoastrònom Michael Hoskin, membre de la Universitat de Cambridge i especialitzat en túmuls prehistòrics, va estar mesos per comprovar que no, que no estava errat, i que les enormes moles de pedra ubicades a Antequera (Màlaga) no estaven orientades cap a la sortida del sol, com el 99% de les construccions megalítiques trobades a l’arc mediterrani. El lloc malagueny preferia canviar les seves vistes per una cos més terrestre: la Peña de los Enamorados i la muntanya d’El Torcal. Aquesta excepcionalitat ha portat ara el conjunt prehistòric espanyol Sitio de los Dólmenes a convertir-se en el primer declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en sòl continental.

El Comitè Mundial va acordar ahir a Istanbul incorporar el conjunt megalític d’Antequera, única sol·licitud espanyola en aquesta ocasió, al catàleg d’espais patrimonials. Després de l’informe favorable, nombrosos països com Portugal, Corea, Jamaica o Turquia es van afanyar a felicitar la candidatura andalusa, que va haver d’esperar no obstant uns minuts més fins a la votació per confirmar el dictamen oficial de la Unesco. Fins ara cinc llocs similars més ostenten aquest reconeixement, quatre es troben a les illes britàniques -entre ells l’arxiconegut Stonehenge- i un a Malta. Però el túmul funerari espanyol, datat fa uns 5.000 anys, segueix fascinant els científics.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Com passa amb la resta d’espais megalítics, els estudis encara no han pogut desentranyar amb seguretat com els nostres avantpassats van ser capaços d’esqueixar de la muntanya i moure aquelles moles de pedra, en aquest cas de 180 tones i uns 40 metres quadrats, per col·locar-les en una disposició determinada i formar el sepulcre de corredor amb galeria coberta més gran d’Europa: el dolmen de Menga. Llegendes diverses, teories mítiques o fins i tot d’arrels druides miren d’explicar el seu origen. En el que sí que hi ha consens és que, en qualsevol cas, aquells primers arquitectes van necessitar el treball col·lectiu, cosa que dóna informació d’una bona organització social en aquells primers col·lectius que van poblar la zona.

Amb una tècnica avançada al seu temps, únicament un dolmen està orientat de forma que la llum del sol entra fins al fons de la cambra mortuòria els dies dels dos equinoccis. Però el misteri segueix al voltant de la resta, un lloc elegit amb precisió mil·limètrica per interrelacionar paisatge i arquitectura.