El cine se'n riu d'Espanya

Toca riure's d'Espanya. Almenys, en el cine. Després d'una ració de comèdies amoroses ('Rumbos', 'Kiki, el amor se hace', 'Tenemos que hablar') i altres que parlen de la dignitat dels perdedors ('El pregón', 'Nacida para ganar'), la indústria audiovisual posa l'accent en el que és  intrínsecament espanyol. I en els seus polítics. Un ministre de l'Interior inepte està al comandament de 'Cuerpo de élite', pel·lícula que explota el filó dels tòpics autonòmics aquesta vegada de la mà de les forces de l'ordre, inclosos un 'ertzaina' gai enamorat d'un etarra i un mosso d’Esquadra al qual un company fereix amb una pilota de goma. S'estrena a l'agost. Quatre mesos més tard arribarà 'Villaviciosa de al lado', una altra comèdia d'humor blanc en què un alcalde carca s'enfronta amb el seu adversari polític, un jove amb cua. ¿Us sona?

Conscient que s'han de seguir els desitjos del públic, el director Joaquín Mazón ('Allí abajo', 'Con el culo al aire'), té totes les paperetes per convertir 'Cuerpo de élite' en la comèdia de l'estiu. Estem davant una pel·lícula 'prefabricada' per seguir menjant del meló que, al seu dia, va obrir 'Ocho apellidos vascos', la cinta més taquillera en la història del cine espanyol. Els protagonistes són cinc agents de les forces de seguretat: un mosso català repel·lent amb qui ningú vol estar (Jordi Sánchez), un legionari homòfob i devot de la bandera espanyola (Juan Carlos Aduviri), un inútil però servicial agent de mobilitat madrileny (Miki Esparbé), una guàrdia civil andalusa petita però amb caràcter (María León) i un rudíssim 'ertzaina' que dorm al costat d'una 'ikurriña' i que "per Euskadi" és capaç de llançar-se des d'un avió sense paracaigudes. Aquest 'Cuerpo de élite' està comandat per un ministre de l'Interior (Carlos Areces) inútil i egocèntric que s'ho passa fatal cada vegada que ha de comparèixer davant la premsa. 

COMPARACIÓ AMB 'OCHO APELLIDOS'

Inevitablement, la comèdia serà comparada amb 'Ocho apellidos vascos' i la seva seqüela catalana. En aquesta guerra, 'Cuerpo de élite' probablement perdrà. No té ni la frescor ni el guió d'aquelles. El que sí que té en comú és que, si bé el film escrit per Borja Cobeaga i Diego San José es burlava de la 'kale borroka', 'Cuerpo de élite' ho fa d'ETA. Un dels protagonistes és, de fet, un armer de la banda que ha posat en venda el seu 'caserío' perquè "l'empresa ha tancat", encara que ell manté encara "moltes impressores i cartutxos".

'Cuerpo de élite' té un clar protagonista, Miki Esparbé, que tot i ser barceloní dóna vida a un agent madrileny. "No tinc accent català, això diuen", somriu l'actor, que viu un grandíssim moment en la gran pantalla. Mentrestant, el personatge català queda en un segon pla. I això que la pel·lícula comença amb un tret de pilota per part d'un mosso, tema que ja va aparèixer a 'El rei borni' i que ens remet al cas d'Ester Quintana, que va perdre l'ull i el cas de la qual va forçar la reestructuració de la cúpula del Departament d'Interior i va comportar la prohibició de les pilotes de goma, malgrat que el jutge acaba d'absoldre els dos agents encausats. Del membre català de 'Cuerpo de élite' només en sabem que té una mica més de cervell que la resta dels agents, encara que ningú el suporta. Està obsessionat amb el pagament de les dietes i quan és ferit en acte de servei prega que el traslladin a la Teknon.

MANTELLINA I PROCESSONS

Notícies relacionades

L'assalt del cinema espanyol

Cine d'estiu, ¿més que seqüeles?

A falta d'un ministre de l'Interior que fa vergonya aliena, 'Villaviciosa de al lado', que s'estrena al desembre, té per protagonista un alcalde carca al qual dóna vida l'humorista i monologuista Leo Harlem, que debuta en el cine. Ell és el regidor d'un poble (no identificat en cap regió concreta) on toca la loteria. Però el local premiat que ha repartit la majoria de les butlletes no és el bar sinó el club de cites (la història està basada en fets reals). L'Espanya reaccionària de mantellina, processons i doble moral es veurà les cares amb l'Espanya progre, lliure de prejudicis i plena de somnis, encara que amb algun cretí entre les seves files, inclòs el jove polític amb cua (Carlos Santos).

El poble de la pel·lícula és "un microcosmos on tots ens podem veure reflectits i que serveix per retratar la societat actual des de la ironia, l'humor i la crítica", afirma el director, el taquiller Nacho García Velilla ('Fuera de carta', 'Perdiendo el norte', 'Que se mueran los feos'). Amant de les comèdies espanyoles dels anys 50 i 60 que reflectien la vida quotidiana, García Velilla ha volgut radiografiar Espanya, amb les seves virtuts i defectes. Tot el que passa al film és "un reflex del que s'ha viscut en aquest país en els últims anys". Malgrat aquella mirada entre àcida i sorneguera, 'Villaviciosa de al lado' és una comèdia d'humor blanc que parteix dels fets molt locals per convertir-se en un relat totalment univeral, afegeix García Velilla. "Si algun gènere forma part del nostre ADN cinematogràfic, bé sigui com a espectadors o com a creadors, aquest és el de la comèdia costumista, des de les pel·lícules de Paco Martínez Soria fins a 'Que se mueran los feos'", afirma.