Festival sense permís

L’any 2000 es va celebrar a Olympia el primer. Era un festival organitzat de forma autogestionada, comunitària, sense ànim de lucre i vinculat a l’escena musical feminista coneguda com a riot grrrls. Des d’aleshores, s’han organitzat desenes de ladyfests a mig món. A la Xina i a Nova Orleans, a Sevilla i a Chicago, a Madrid i a Amsterdam, a Tallinn i a Ciudad Juárez. Cada un amb les seves particularitats i caràcter propi.

Encara que Barcelona ha acollit diferents festivals d’arrel feminista, l’últim dels quals va ser el festival de hip-hop La Rima del 2015, encara no havia celebrat cap ladyfest. Avui, en plena revetlla de Sant Joan i Santa Joana, comença la primera de les quatre jornades del Ladyfest Barcelona, un festival «pensat i concebut des dels feminismes». Hi ha un centenar d’artistes i col·lectius en el programa i les activitats principals se celebren a la Nau Bostik de la Sagrera i La Capsa del Prat de Llobregat.

Lesley Woods, del grup postpunk anglès Au-Pairs, és el nom més destacat en una infinitat de concerts, exposicions, performances, tallers i xerrades confeccionat a partir de les seves xarxes d’afinitats, des de l’autogestió autodidacta i sense cap patrocini ni subvencions. En l’apartat musical, la varietat anirà del punk-rock de les asturianes Chiquita y Chatarra als ritmes llatinoamericans del Sonido Tupinamba, i des dels experiments sonors d’Eli Gras fins al prodigiós cant de Maria Arnal.

«Ens interessa visibilitzar tota mena de música feta per dones de diversos orígens i classes, des d’una perspectiva feminista», aclareixen les organitzadores, que contesten aquí de forma col·lectiva i després de consensuar les respostes. La intenció és crear un espai de trobada «transfeminista i permeable» i muntar una festa «de resistència feminista i autocelebratòria», «anticapitalista» i «amb vocació transgeneracional».«Som un col·lectiu ampli compost per unes 120 persones. En les assemblees habitualment rondem les 25. Comptem amb tècniques de so, excel·lents cuineres, advocades, comunicadores, artistes», apunten. Muntar el festival ha significat convocar dues assemblees cada mes durant un any i organitzar mitja dotzena d’activitats. «Totes han sigut crucials per definir les polítiques d’autogestió feminista del festival, per decidir en quins espais estar, com comunicar-nos, de quina manera aconseguir els objectius proposats i, especialment, com cuidar-nos».

Notícies relacionades

Un segle de ‘La senyora Dalloway’

Antonio Orozco: "Ningú em pot fer més mal que jo mateix, és impossible"

Des del precariat, el voluntariat, l’autogestió i l’assaig-error, amb «paciència i tolerància al caos» i després de mesos de reunions, debats, concerts i festes per recaptar fons, avui arrenca per fi el primer Ladyfest Barcelona. Ho farà a les sis de la tarda amb la ruta Les pioneres. La primera onada feminista a la ciutat.Les places es van esgotar ja fa dies.

El preu d’entrada a totes les activitats és lliure, que no vol dir gratuït. Que cadascú aporti el que pugui. Però més enllà de la recaptació, el Ladyfest ja té beneficis. Entre altres, hi ha «l’impuls perquè s’organitzin més propostes autogestionades i feministes, i l’acostament de discursos invisibilitzats a gent que no els coneix». També poden respondre a la pregunta ¿qualsevol pot muntar un festival? I és un sí pletòric i desafiador. «¡Nosaltres ho estem aconseguint! ¡Sense el teu permís! ¡Sense el permís de ningú!».