Són rivals, no amiguets

Després d'emetre el cara a cara entre Albert Rivera i Pablo Iglesias ('Salvados', La Sexta) vam veure que a la taula d'Ana Pastor ('El objetivo') el representant del PP, Javier Maroto, i la del PSOE, Margarita Robles, s'esgargamellaven, s'estiraven els cabells, i deien: «¡Ha sigut un debat aspre, molt aspre! ¡Només els ha faltat dir-se 'indecents'! ¡Avui hem vist el pitjor de l'i tu més! ¡Si aquesta és la nova política, estem llestos!». I s'esquinçaven les vestidures. Home, toca preguntar-se què esperaven que passés. ¿Que repetissin aquell ball 'chic to chic 'del bar del Tío Cuco?

Notícies relacionades

L’home de moda a Hollywood (als 50)

Adeu al príncep fosc del metal britànic

En política hi ha rivals, no amiguets. Pablo i Albert no són 'compis', ni camarades, ni res de semblant. Durant tota la inútil legislatura que ens ha precedit no han parat de llançar-se perdigonades de calibre gruixut. Jordi Évole els en va recordar algunes a la seva tauleta. De manera que celebro que aquest segon cara a cara ens hagi mostrat la veritat de la lluita política. «¿No us truqueu per sortir a prendre copes junts algun dia?», els va preguntar Jordi Évole, en una arrencada d'aparent ingenuïtat, però que, en realitat, era una sarcàstica pregunta. «No, mai. Ni entre nos-altres, ni amb cap altre líder», van contestar tots dos, pràcticament a l'uníson. Efectivament. Recordo que l'abril de 1995, quan Merceditas Milá tenia un programa d'entrevistes a Antena 3 TV ('Más que palabras'), una nit Josep Borrell, mirant-la amb ulls d'acer, li va dir: «Mercedes, el poder ni es comparteix ni s'hereta, ¡el poder es conquista!». Exacte. I per conquistar s'ha d'estar predisposat a la lluita.

I en aquest cara a cara hi ha hagut lluita acarnissada. La trobada ens ha deixat moments de ferocitat sense maquillatges ni impostures. «Tu has anat ara a Grècia, als campaments de refugiats, però has estat recolzant els bombardejos a Síria», li va deixar anar Pablo Iglesias en un moment donat. I Albert Rivera, a punt de saltar-li a la jugular, li va respondre amb fúria: «¡M'indignes, m'indignes! ¡Tu vas a Grècia només per abraçar Tsipras!». Un altre moment d'acritud va ser quan Rivera va definir l'estratègia del seu rival, advertint-li: «La veritat és que Rajoy i el PP són un xollo per a vosaltres». En això té raó: es perfila un nou bipartidisme completament bipolar. És una derivada de la tercera llei de Newton: dues forces de sentit contrari es repel·leixen, però aquesta repulsió aconsegueix mantenir-les en equilibri. ¡Ah! Aquí el que quedarà desequilibrat és tot el país.