Espanya guanya el Lleó d'Or de l'arquitectura

Serenitat i seny davant dels excessos del passat. Aquesta és la proposta d’Unfinished, l’exposició comissariada pels arquitectes Iñaqui Carnicero i Carlos Quintáns per al pavelló espanyol de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, i també és la proposta que el jurat internacional del certamen va considerar ahir mereixedora del Lleó d’Or, la màxima distinció de la cita. ¿El motiu del reconeixement? «La cuidada selecció d’arquitectes emergents de qui el treball demostra com el compromís i la creativitat poden arribar a superar els límits materials i de context» que exhibeix l’exposició, a judici del tribunal. I és que la mostra espanyola exposa tant les empremtes que ha deixat la bombolla immobiliària per tot el país país com la reacció dels joves professionals a la crisi del totxo amb noves estratègies més austeres i també més sostenibles.

    Un premi, el «més important a nivell internacional per a l’arquitectura», segons Carnicero, que «ha de ser un impuls» per al sector, especialment per als «joves que intenten trobar sortides des de fa temps». No en va aquest és un dels camps que han resultat més perjudicats per la crisi: el 2014 un de cada tres arquitectes estava a l’atur, segons les dades difoses per l’Institut Nacional d’Estadística, i segons el Col.legi d’Arquitectes de Catalunya, el 2006 es van visar 30,6 milions de metres quadrats mentre que el 2012 només en van ser 2,4 milions.

VALORAR EL PATRIMONI EXISTENT / Entre les noves estratègies impulsades pels joves arquitectes per sortir del pou, Carnicero destaca el fet de valorar «el patrimoni que ja existeix». Un patrimoni que, «afegint els mínims elements», s’està revitalitzant: «Edificis abandonats i construccions de les quals d’una altra manera ningú es recordaria». Unfinished mostra alguns d’aquests casos, entre ells la proposta de MGM Morales de Giles Arquitectos, que amb la mínima intervenció han evitat l’enderrocament del convent de Santa María de los Reyes de Sevilla; i la dels arquitectes Ferran Vizoso, Núria Bordas, Jordi Garriga i David Garcia per a la restauració de l’antiga església de Corbera d’Ebre: una coberta transparent de polímer molt resistent que manté el caràcter monumental de l’edifici alhora  que n’evita la degradació i el converteix en utilitzable.

    Unfinished reuneix 55 treballs (23 són catalans), a més d’11 entrevistes, 12 propostes i set sèries fotogràfiques que recorren les ferides que ha deixat la bombolla immobiliària i la crisi financera en el territori. Un exemple d’aquests cadàvers arquitectònics és el de l’ambiciosa, i abandonada, restauració del vell balneari de Panticosa. Ruïnes, amb firma de Rafael Moneo i Álvaro Siza, que Iñaki Bergera documenta a la sèrie Standstill architecture.

    La proposta espanyola estarà oberta fins al 27 de novembre, el mateix període que la Biennal que va alçar ahir el teló. L’edició d’aquest any compta amb Alejandro Aravena, recentment premiat o amb el 

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Pritzker, com a comissari de l’exposició general que presenta treballs que responen al tema Reporting from the front (Informant des del front). L’objectiu és focalitzar en punts en què l’arquitectura pot millorar la vida de la gent i amb aquest objectiu ha seleccionat 88 arquitectes de 37 països (33 són menors de 40 anys).

    Catalunya compta amb pavelló i proposta pròpia: Aftermath, comissariada conjuntament pels arquitectes Jelena Prokopljevic i Jaume Prat, i el cineasta Isaki Lacuesta.